La Musico-recomanació: “Music for installations” de Brian Eno (2018)

La d’avui és d’aquelles musico-recomanacions que sempre ens omple d'il·lusió presentar-vos perquè fan goig; perquè encara donen sentit a la música com a objecte físic; i perquè aporten un valor afegit que se li escapa al format digital: la recopilació “Music for installations” de Brian Eno.

I és que estem parlant d’una capsa amb 6 discos que reuneix les peces que el veterà músic anglès, encara conegut principalment per la seva etapa a Roxy Music, ha realitzat els darrers trenta anys (en concret, des de 1986) per a instal·lacions i exposicions artístiques. La meitat d’aquest material, on hi trobem des de temes de menys de dos minuts fins a altres de tres quarts d’hora de durada, veu la llum per primera vegada i, com a cirereta tècnica, remasteritzat. Una imatge val més que mil paraules:

A més, l’àlbum ve acompanyat d’un llibret de 64 pàgines que inclou fotografies de les instal·lacions i textos explicatius i autobiogràfics del propi artista. El que comentàvem: valor afegit.

Recordeu que a la Biblioteca trobareu més àlbums d’Eno i de Roxy Music.

Novetats Infantils i juvenils Desembre 2018

Consulta les novetats de llibres infantils i juvenils de Desembre 2018.

NOVETATS DESEMBRE. Narrativa: novel·la, còmic i biografia.

Consulta la guia de novetats de narrativa d'aquest i consulta la disponibilitats dels llibres!

Novetats coneixements. Desembre 2018

La Cinemato-recomanació: “Brawl in cell block 99” de S. Craig Zahler (2017)

Si penseu que un cop de puny (i, per extensió, qualsevol agressió física) és concis, contundent i a vegades dolorós fins i tot per a qui l’etziba, i que el cinema senzillament hauria de representar-ho en pantalla de forma realista, llavors gaudireu amb la nostra cinemato-recomanació d’aquesta quinzena. A “Brawl in cell block 99” la violencia és puntual, però fa mal veure-la. Molt de mal.

Estrenat directament en format DVD/Blu-ray i a plataformes VOD tot i haver deixat empremta (sense recompensa amb forma de guardó) als festivals de Venècia i Sitges de l'any 2017, aquest film escrit i dirigit pel cada cop menys desconegut S. Craig Zahler (“Bone Tomahawk”) explica la història d’un exboxejador amb un passat tèrbol com a traficant de drogues que és detingut mentre realitza un últim treball. Un cop a dins de la presó, i com a compensació, haurà de matar a un reu que està tancat al mòdul més salvatge del centre penitenciari.

Amb Vince Vaughn com a actor principal i el veterà Don Johnson en un paper secundari (tot i que molt important), la vàlua de la pel·lícula no és el seu argument, que de ben segur us resultarà d’allò més conegut i suat, sinò com Zahler el desenvolupa (paciència: està cuinat a foc molt lent), i, sobretot, el verisme amb que planteja les comptades seqüències violentes de la cinta. Us faran recargolar de la impressió.

A la Biblioteca trobareu l’anterior film de Zahler, el citat i també molt recomanable i particular western caníbal “Bone Tomahawk”(2015), i altres pel·lícules on apareix Vaughn.

La Musico-recomanació: “A Poem unlimited” d’U.S. Girls (2018)

Arribem justíssimes, però arribem a temps: si us entusiasma la nostra musico-recomanació d’aquesta quinzena, aquesta mateixa nit la trobareu actuant a la sala Apolo (Barcelona). Si us entusiasma però ja feu tard, no patiu: sigui o no presentant el seu formidable “A Poem unlimited”, de ben segur que tornarem a tenir a U.S. Girls per la Ciutat Comtal en un futur no gaire llunyà.

Projecte personal de la cantautora Meghan Remy, el citat “A Poem…” és ja el sisè treball discogràfic d’aquesta artista que, tot i que nascuda als Estats Units, ha desenvolupat el gruix de la seva carrera en solitari, iniciada ara fa deu anys, al Canadà.

Després de diversos discos amb un so més brut i experimental, aquest nou álbum de Remy l’afiança dins un pop-rock obert a influències de tota mena: la música disco, l’r’n’b, el rock dur, les girls groups dels anys seixanta, el pop clàssic japonés…Amb cada nou treball, a més, va augmentant la seva repercussió, tot i que encara es limiti clarament a l’entorn de la música alternativa, i, sent més concretes, a la que es fa i es mou pel continent nord-americà.

A la Xarxa de Biblioteques també trobareu l’anterior disc d’U.S. Girls.

La Cinemato-recomanació: “Zama” de Lucrecia Martel (2017)

Va ser el pla B de Lucrecia Martel davant l’impossibilitat de rodar un altre projecte; va perdre a la seva principal productora i hi van haver de participar (i posar d'acord) una vintena de diferents; es va haver de posposar la seva estrena del 2016 al 2017 per malaltia de l’abans citada cineasta argentina…però, finalment, “Zama” va poder veure la llum, i aquesta quinzena la podem reivindicar a la nostra cinemato-recomanació.

Adaptació d’una novel·la de l’escriptor també argentí Antonio di Benedetto, el film, presentat finalment al festival de Venècia després de fer fallida dos anys seguits entre les seleccionades a Cannes, transcorre al segle XVII i mostra la crisi existencial que viu un oficial espanyol, Don Diego de Zama, mentre està a l’espera d’ésser enviat d’Asunción (Paraguai) a Buenos Aires, i, alhora, veure reconeguts els seus mèrits militars.

Amb Daniel Giménez Cacho i Lola Dueñas com a intèrprets més famosos del seu repartiment, “Zama” exposa de forma inusual i estimulant la desorientació derivada de dita crisi d’identitat del seu protagonista, situació vital que ja vivien els personatges principals de “La niña santa”(2004) i “La mujer rubia”(2008), els anteriors llargmetratges de la directora sudamericana.

A la Biblioteca trobareu més films amb Dueñas, mentre a la Xarxa de Biblioteques trobareu altres cintes amb Giménez Cacho i la resta de llargmetratges de Martel.

Novetats. NARRATIVA. Tardor /2

Un bon grapat més de novetats de novel·les, biografies i còmics!

Novetats infantils, juvenils i kidteca. Novembre 2018

Novetats coneixement. Novembre 2018

La Musico-recomanació: “Cançons violeta” de Les Kol·lontai (2018)

Una de les primeres músico-recomanacions que us vam fer en aquest blog va ser la del supergrup de cantautores folk-pop-rock Case/Lang/Veirs, i ara tornem a parlar d’un altre supergrup de similar i variada paleta musical, però de casa nostra: Les Kol·lontai.

“Cançons violeta” és el primer treball discogràfic d’aquesta banda formada ni més ni menys que per Silvia Comes, Ivette Nadal, Meritxell Gené, i Montse Castellà. S’autodenominen “grup de cançó revolucionària i feminista”, i el reguitzell d’escriptores els textos de les quals adapten musicalment no deixa lloc a dubtes: Montserrat Roig, Alda Merini, Maria Mercè Marçal, Felícia Fuster, Zoraida Burgos, Montserrat Abelló, etc…a més, a més, el seu nom fa referència a la també escriptora i pionera pol·lítica AlexandraKol·lontai, la primera dona que va ocupar un càrrec dins el govern d’un país.

Com a curiositat final: Les Kol·lontai es van formar a proposta del Festival de Cançó Barnasants, després que totes quatre artistes coincidissin sobre l’escenari en un concert commemoratiu pel vint-i-cinquè aniversari de la llibreria Pròleg, organitzat pel propi festival.

A la Xarxa de Biblioteques trobareu més àlbums de Castellà, Gené, Comes, i Nadal.

(Fotografia: Juan Miguel Morales)

Novetats infantils, juvenils i Kidteca. Octubre 2018

Novetats coneixements i fons especials. Octubre 2018

La Cinemato-recomanació: “Mujeres del siglo XX” de Mike Mills (2016)

Un dels reptes que tenim a la Biblioteca respecte al fons de pel·lícules és estar a l’aguait de les cintes que s’estrenen directament al mercat de DVD sense passar per les sales de cinema. Alguns d’aquests films són molt més interessants que bona part d’altres que si arriben a la gran pantalla, com és el cas de “Mujeres del siglo XX” de Mike Mills.

Ambientada a Califòrnia a finals dels anys setanta, aquesta cinta estatunidenca narra la història de tres dones de diferents edats (vora els cinquanta –Annette Bening-, vora els trenta –Greta Gerwig-, i en l’adolescència –Elle Fanning-), però no creuant les seves peripècies sinò fent-les pivotar al voltant d’un noi de quinze anys, fill de la primera d’elles, company de pis de la segona, i amic de la tercera.

Mills aconsegueix desenvolupar amb bon ull i subtilesa la vida d’aquests tres –quatre- personatges, impregnant, a més, el film d’una suau, sensible i mesurada capa de malenconia (i una mica de nostàlgia) de la qual ja va cobrir el seu precedent film, la tendra “Beginners (Principiantes)” (2010).

A la Xarxa de Biblioteques trobareu les anteriors pel·lícules de Mills, mentre a la Biblioteca de Viladecans trobareu altres treballs de Bening, Gerwig, i Fanning.

La Musico-recomanació: “Dust” de Laurel Halo (2017)

Potser com estiu és època de festivals musicals, aquesta quinzena hem decidit recomanar-vos una de les més recents incorporacions al nostre fons, “Dust”, obra d’una artista que s’ha deixat veure pel festival Sónar en un parell d’ocasions: Laurel Halo.

Nascuda a Michigan l’any 1985, Halo segueix sent una desconeguda per al gran públic, tot i que és un nom cabdal d’entre els sorgits aquesta dècada per als aficionats/des a la música electrònica, sobretot en la seva vessant més experimental i inquieta.

A “Dust”, però, i sense abandonar dita experimentació amb els efectes sonors, ja sigui a nivell ambiental o via l’ús de percussions, s’apropa a una proposta més ballable i lleugera. És el seu tercer àlbum (també ha publicat cinc EPs), i entre les diverses col·laboracions que presenta destaca la presència d’una altra músic emergent dels darrers anys, tot i que dins el gènere pop: Julia Holter.

A la Xarxa de Biblioteques trobareu altres àlbums d’Halo.

La Cinemato-recomanació: “Un minuto de gloria” de Kristina Grozeva i Petar Valchanov (2016)

Us ve de gust una comèdia per a suportar amb un somriure la xafogor de l’estiu? Doncs no espereu una recomanació hollywoodenca, perquè aquesta quinzena us volem donar a conèixer una molt destacable pel·lícula de…Bulgària: “Un minuto de gloria” de Kristina Grozeva i Petar Valchanov.

Multipremiada a diversos festivals (inclós, ben a prop nostre, el Festival de Gijón, on va rebre ni més ni menys que els guardons a Millor Film, Millor Guió, i el Premi de la Crítica), explica la història d’un humil treballador de ferrocarrils que rep com a recompensa un rellotge després de trobar-se un milió de levs –la moneda búlgara- i portar-los íntegrament a la policia.

Els problemes per al protagonista (i la tragicomèdia barrejada amb embolics burocràtics) començaran quan vulgui recuperar el seu antic però funcional rellotge, el qual per una badada es queda la cap de relacions públiques del Ministeri de Transport del país. El tàndem de realitzadors desenvolupen la trama amb sobrietat i cert distanciament, ressaltant encara més la comicitat no sempre amable de la situació.

De la Xarxa de Biblioteques podreu demanar l’anterior i també molt recomanable pel·lícula de Grozeva i Valchanov: “La lección”(2014).

La Musico-recomanació: “Savage young Dü” de Hüsker Dü (2017)

Som conscients que no vindreu fins a la Biblioteca a agafar en prèstec un disc que podeu escoltar des del mòbil o l’ordinador de casa fent un clic (sense anar més lluny, el nostre catàleg enllaça a l’aplicació Spotify bona part del fons musical de la Xarxa de Biblioteques, i el disc que avui us recomanem no és una excepció). Ara bé, el que no trobareu en streaming però sí us posem nosaltres al vostre abast és tot el material físic que contenen edicions tan cuidades com “Savage young Dü” del grup de punk, rock i hardcore Hüsker Dü.

I és que estem parlant d’un álbum recopilatori de versions alternatives i temes inèdits format per 3 CDs i, sobretot, un magnífic llibret de més de cent quaranta pàgines amb fotografies, cartells, informació de cada cançó, i escrits biogràfics (i autobiogràfics). Una immillorable manera, doncs, de descobrir aquest grup de culte estatunidenc que van estar en actiu durant la dècada dels vuitanta.

Formats a Minnesota l’any 1979 i virant la seva proposta d’un so guitarrer i sorollós a un perfil més pop-rock i melòdic, Hüsker Dü són influència reconeguda per músics com Kirk Hammet (Metallica), Billy Corgan (The Smashing Pumpkins), Dave Grohl (Foo Fighters / Nirvana), o Black Francis (Pixies), entre altres.

Recordeu que a la Biblioteca trobareu més música punk, mentre de la Xarxa de Biblioteques podreu demanar altres treballs discogràfics de Hüsker Dü.

La Cinemato-recomanació: “Certain women: vidas de mujer” de Kelly Reichardt (2016)

Aquesta quinzena, la nostra cinemato-recomanació és a mitges una cinemato-reivindicació. La cineasta de la qual parlem no ha vist estrenada cap de les seves pel·lícules a les nostres sales de cinema tot i ser una de les directores estatunidenques més destacades d’aquest segle: us convidem a que descobriu l’univers de Kelly Reichardt amb “Certain women: vidas de mujer”.

Habitual dels principals festivals de cinema (els seus llargmetratges han estat presentats a Cannes, Venècia, o Rotterdam, entre altres certamens), les cintes d’aquesta realitzadora i guionista nascuda a Florida només ens han arribat via festivals especialitzats, via plataformes –legals- d’Internet, o via DVD.

Dita darrera via és la que va seguir “Certain women…”. La pel·lícula es serveix de diversos relats curts de l’aquí també desconeguda escriptora nord-americana Maile Meloy per a connectar tres històries senzilles alhora que singulars protagonitzades per dones, i desenvolupades amb la precisa subtilitat que caracteritza el cinema de Reichardt.

A la Xarxa de Biblioteques trobareu un altre (i notable) film de Reichardt, “Wendy and Lucy”(2010).

La Musico-recomanació: “Arca” d’Arca (2017)

Ara fa poc més de quaranta anys, es va enviar a l’espai les sondes Voyager amb un disc de vinil que contenia, a més de sons de la Terra, música. Coneixent aquesta dada, i si escolteu el disc que us recomanem aquesta quinzena, potser vosaltres també us preguntareu si l’àlbum homònim d’Arca és, en realitat, la resposta extraterrestre.

El tercer disc d’aquest artista veneçolà és una barreja tan marciana com fascinant de cançó romàntica llatina, pop electrònic, i sons experimentals. El resultat és tant sensual com torbador, tant emotiu com sòrdid. En certes peces, la seva proposta és extrema, i en d’altres, d’allò més accesible, fins i tot encomanadissa (cas de “Desafío”, que us hem enllaçat al final de l’article).

Tot i ser encara  un desconegut per al públic majoritari, sí comença a ser una celebritat en el circuit alternatiu (l’any passat va formar part del cartell del festival Sónar i fa poques setmanes va actuar al Primavera Sound). D’altra banda, el podem trobar a la sala de màquines dels darrers discos de Björk i Kanye West (a més de compositor, és productor, mesclador, i DJ), així com dels emergents Frank Ocean, Kelela, i FKA Twigs.

A la Xarxa de Biblioteques trobareu anteriors àlbums d’Arca.

RECOMANACIONS SALA INFANTIL- JUNY 2018

L'estiu és ben a prop. Ja s'acaba l'escola, les vacances de la feina ens esperen i potser trobem aquell moment en el que poguem llegir tranquil·lament sense presses...

Per això, aqui teniu un recull d'algunes novetats arribades durant aquest darrer any a la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Diputació de Barcelona. Llibres per a totes les edats. 

Les podreu trobar exposades a la Sala Infantil de la Biblioteca de Viladecans.

Gaudiu de la lectura i bones vacances!!.

https://issuu.com/bibliotecaviladecans/docs/recomanacions_blog_juny_2018

La Cinemato-recomanació: “Clash” de Mohamed Diab (2016)

Si patiu de claustrofòbia, passareu una mala estona amb la nostra recomanació fílmica d’aquesta quinzena, tot i que no tingui res a veure amb el cinema de terror (o, ben mirat, potser sí). El motiu: “Clash” transcorre tota sencera dins un furgó policial.

Dirigida i coescrita pel director egipci Mohamed Diab, qui amb tan sols dos llargmetratges s’ha passejat per diversos festivals i és un dels realitzadors emergents dins el panorama cinematogràfic actual, la cinta situa la seva història l’any 2013, amb la revolució egípcia encara latent als carrers. Durant una jornada de disturbis, manifestants de idees polítiques i religioses diferents són detinguts i posats tots junts dins un furgó policial en el qual hauran de conviure durant diverses hores.

Seleccionada al Festival de Cannes 2017 i programada i guardonada –Millor Fotografia i Millor Director Novell- a la Semana Internacional de Cine (SEMINCI) de Valladolid d’aquell mateix any, “Clash” aconsegueix desenvolupar la seva peculiar premissa formal de forma reeixida, tot transitant diversos gèneres, amb moments tant de drama com d’intriga o fins i tot comèdia.

A la Xarxa de Biblioteques trobareu l’anterior film de Diab, “El Cairo 678”(2012).

La Musico-recomanació: “Anthology: movie themes 1974-1998” de John Carpenter (2017)

Heu llegit el nom de John Carpenter, però, no, no us heu confós mirant l’encapçalament. Aquesta quinzena no toca cinemato-recomanació, sinó musico-recomanació tot i que és cert que està fortament vinculada al setè art, donat que parlarem d’una compilació de peces musicals del conegut director (i també compositor) estatunidenc.

Com el seu propi títol indica, “Anthology: movie themes 1974 – 1998” és una selecció de temes que el veterà cineasta novaiorqués va composar per a les seves pel·lícules durant l’etapa troncal de la seva trajectòria, un període que va de “Dark Star”(1974) fins a “Vampiros de John Carpenter”(1998).

Els ajustats pressupostos dels quals va disposar per a realitzar les seves cintes junt amb els seus coneixements com a teclista van motivar que Carpenter decidís asumir també la vessant musical de la gran majoria d’aquestes. El resultat: peces fosques i minimalistes on predomina, inevitablement, l’ús del teclat i el sintetitzador, algunes d’elles convertides amb el pas del temps en himnes de culte, com és el cas dels temes titulars de “1997: Rescate en Nueva York”, “La Noche de Halloween”, o “Asalto en la comisaría del distrito 13”.

Recordeu que a la Xarxa de Biblioteques trobareu la majoria de pel·lícules de Carpenter, així com el seu primer álbum musical, “Lost themes”, aquest sí format per cançons que no tenen cap relació amb els seus films.

La Cinemato-recomanació: “Personal shopper” / “The Neon demon” (2016)

A vegades, a la Biblioteca som conscients que incorporem al nostre catàleg de cinema títols que no són per a tots els gustos (o per a gustos majoritaris). Ho fem perquè el cinema innovador, arriscat, fins i tot exigent, cal defensar-lo i difondre’l, com és el cas de les dues novetats que reivindiquem avui: “Personal shopper” d’Olivier Assayas i “The Neon demon” de Nicolas Winding Refn.

“Personal shopper”, guardonat amb el premi al Millor Director al Festival de Cannes 2016, és un minimalista, intrigant, i original exemple de cinema fantàstic que defuig els tòpics del gènere. Explica la història d’una assessora de vestuari que, en paral·lel a la seva feina, creu estar contactant amb l’esperit del seu germà bessó, mort poc temps abans dels fets.

Per la seva part, “The Neon demon”, seleccionada a Cannes la mateixa edició que “Personal shopper” i posteriorment programada i guardonada al Festival de Sitges (Premi de la Crítica), és el retrat visualment aclaparador, psicodèlic, i fosc de la pèrdua de la innocència d’una noia que vol ser actriu a Hollywood. A la Biblioteca també disposem de la nocturna i suggerent banda sonora de la pel·lícula.

Recordeu que a la Biblioteca també trobareu en prèstec la mítica  “Drive” de Refn, mentre a la resta de Xarxa teniu diversos films tant del cineasta escandinau com d’Assayas.

La Musico-recomanació: “Approximately Infinite Universe” de Yoko Ono (1973/2017)

El malson dels fans més extremistes (¿o misogins?) dels Beatles ha arribat a la Biblioteca: Yoko Ono, qui va ser i segueix sent assenyalada i vilipendiada com la causant de la dissolució dels Fab Four, s’estrena al nostre fons (deixant de banda la introducció que va escriure per als llibres infantils “Imagine” i “Amor de debó…”) amb la reedició d’un dels seus primers treballs musicals en solitari: “Approximately Infinite Universe”.

Publicat originalment l’any 1973, aquest doble àlbum, el tercer publicat sota nom propi i el vuitè de la seva trajectòria musical, suposà una novetat en la carrera de l’artista japonesa per dos motius. Pel que fa a la vessant sonora, s’allunyava de l’experimentació i l’avantguardisme dels seus discos anteriors per a endinsar-se dins el pop i el rock. I pel que fa a la vessant lírica i conceptual, va guanyar pes el missatge feminista.

Tot i ser un projecte personal, Ono va seguir comptant amb el suport creatiu de John Lennon, així com de la banda novaiorquesa Elephant’s Memory. El resultat: vint-i-dues cançons i més d’hora i mitja de música. Una bona via per a descobrir el valor que no deixa veure la (mala) fama.

Recordeu que a la Xarxa de Biblioteques trobareu més documents de Ono, especialment discos però també catàlegs d’exposicions seves i un llibre infantil. 

Llibre infantil del mes: Plouen poemes!

LLIBRE                    
INFANTIL
DEL
MES

Plouen poemes!
de Vanessa Amat, M.Carme Bernal i Isabel Muntañá 
Il·lustrat per Morad Abselam
i publicat per l'Editorial Eumo

Aquest mes us presentem un llibre de poesies de quaranta-sis autors que segur coneixeu com: Joan Maragall, Miquel Martí Pol, Jacint Verdaguer, Miquel Desclot, Lola Casas, Joana Raspall, Ricard Bonmatí, Josep Carner, Josep Casadesús, Guerau de Liost, Salvador Comellas, Núiria Albó, entre molts d'altres...

Hi ha més de 130 textos poètics, agrupats tots ells en eixos temàtics magníficament il·lustrats, que li donen un aire molt dinàmic, aquesta disposició fa que el lector s'emocioni llegin i comparteixi la poesia amb altres infants.

Per anar fent boca aquí us deixem un poema...

RIALLA D'ABRIL

Avui quin riure el cirerer!

Tot vell com és, quina alegria!

De bon matí, que rialler

m'ha dat en veure'm el bon dia!

Ençà i enllà, qua he arribat,

a cor obert ha estès les branques

i per la cara m'ha tirat

dues grapades de flors blanques

                         Apel·les Mestres

"Plouen poemes és una expressió de joia i sorpresa com la que senten els nens i nenes quan llegeixen, escolten o reciten poesia. Perquè la poesia ens fa veure el món d'una manera nova, és com una pluja que amara el paisatge i el torna frec i net. Les seves gotes omplen l'infant de paraules, emocions, colors, ritmes i sensacions."

La Cinemato-recomanació: “Crudo” de Julia Ducournau (2016)

Si sou persones fàcilment impressionables, millor que passeu de llarg de la nostra recomanació d’avui. Si sou vegetarians radicals, segurament tampoc us farà gràcia (o sí, si teniu un sentit de l’humor negre i una mica recargolat). Si sou totes dues coses, llavors segur que “Crudo” de Julia Ducournau és la pel·lícula que NO heu d’agafar en prèstec a la Biblioteca.

La cineasta francesa, encara una desconeguda tot i que ràpidament s’ha convertit en un dels noms més prometedors dins el gènere fantàstic i de terror, va escriure i dirigir aquesta història protagonitzada per una noia vegetariana que mai ha menjat carn i a la qual obliguen a empassar-se el fetge cru d’un conill com a novatada quan comença els estudis universitaris. En comptes de fastiguejar-la o fins i tot traumatitzar-la, l’experiència li obrirà nous horitzons…

“Crudo” va ser una de les sensacions del Festival de Cannes 2016, on va rebre el premi de la crítica a la secció paral·lela on es va projectar. Posteriorment, va anar acumulant reconeixements allà per on va passar (a casa nostra, va marxar de Sitges amb els braços plens: premi del jurat jove, premi al millor director/a debutant, i premi al millor film europeu) trajectòria culminada amb diverses nominacions als Premis Cèsar, incloses Millor Director/a, Millor Guió, Millor Primera Pel·lícula, i Millor Actriu Debutant.

No és per menys, donat que, més enllà de les seves escenes impactants, en el fons estem davant una original i reeixida representació del despertar sexual i el coneixement personal d’una adolescent.

Recordeu que al fons de cinema de la Biblioteca trobareu moltes més pel·lícules de terror.

Àlbums il·lustrats recomanats - Sant Jordi 2018

El banc blau  d'Albert Asensio

S’apropa Sant Jordi, la Diada del llibre i de la rosa. Darrerament , estem gaudint d’un “boom” al camp de la il·lustració de contes i àlbums tant en l’adaptació de clàssics com amb històries noves i originals.

Aquesta és una petita selecció d’autors catalans, des dels novells als més coneguts i consagrats.  Quedareu molt bé si regaleu un àlbum il·lustrat i en gaudireu molt si és per a vosaltres. I, sobre tot, ens farà somiar per una estona i tornar a sentir-nos com si fóssim criatures.

A la Sala Infantil trobareu exposats aquests, i altres títols d’aquests autors. Recordeu que tots aquests títols els trobareu disponibles per préstec a les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

https://issuu.com/bibliotecaviladecans/docs/recomanacions_blog_abril_2018_7e9350f2ea4be2

La Músico-recomanació: “50 years of Blonde on Blonde” d’Old Crow Medicine Show (2017)

No només Bob Dylan és manté incombustible (l’any passat va publicar ni més ni menys que un triple àlbum, i recentment el seu Never Ending Tour va tornar a fer parada a Barcelona), sinó també la fascinació que genera en altres músics. Prova d’això és el disc que us recomanem avui: l’homenatge que Old Crow Medicine Show van realitzar a una de les obres cabdals del músic de Minnesota pel seu mig segle d’existència, “Blonde on Blonde”(1966).

Publicat l’any passat i gravat en viu a l’abril del 2016 al Country Music Hall of Fame de Nashville, Tennesse, la banda estatunidenca de folk, country i bluegrass porta als seus terrenys musicals el que, paradoxalment, fa cinquanta anys va ser un dels treballs amb els que Dylan es va desmarcar de l’ortodòxia de la música d’arrel del seu país per a fer lloc a la modernitat que llavors representava el rock.

Els Medicine Show van interpretar “Blonde on blonde” seguint escrupolosament l’ordre de les peces en el disc (no així la durada, en ocasions retallada –inclosos els 9 minuts de “Sad eyed lady of the lowlands” que fan curt davant els 11 de la cançó mare-) en una actuació, a imatge i semblança de l’àlbum original, joiosa i festiva tot i que amb moments d’intimisme.

Recordeu que a la Biblioteca tenim un ampli mostrari de treballs de i sobre Dylan. Des de diversos dels seus discos fins a documentals dedicats a la seva figura, passant per la seva autobiografia, reculls de les seves lletres i entrevistes, o més àlbums de versions, entre altre material.

La Cinemato-recomanació (especial Oscar): Greta Gerwig / Martin McDonagh

A finals de gener es va anunciar la llista de nominats/des als premis Oscar 2018, i entre noms totèmics com els de Steven Spielberg, Paul Thomas Anderson, Christopher Nolan, o Guillermo del Toro, dues pel·lícules de dos cineastes desconeguts per al gran públic han acumulat ni més ni menys que, respectivament, set i cinc candidatures als guardons de l’acadèmia de cinema estatunidenca: “Tres anuncios en las afueras” de Martin McDonagh i “Lady Bird” de Greta Gerwig.

McDonagh és més nombrat dins l’àmbit teatral, pel caràcter transgressor de les seves peces com a dramaturg (a la Biblioteca, de fet, trobareu la seva obra “La Reina de la bellesa de Leenane”), però, justament, ja té un Oscar a casa seva, rebut pel curtmetratge “Six shooter”(2004). A més, ja va ser nominat pel guió d’“Escondido en Brujas”(2008), el seu primer llargmetratge i amb el qual va mostrar un to còmic, mordaç i violent que li va fer guanyar comparacions amb Quentin Tarantino, i que continuaria a “Siete psicópatas”(2012). Dos films ben rebuts i que comptaven amb intèrprets consagrats (Colin Farrell, Ralph Fiennes, Woody Harrelson, Christopher Walken...), però que tot i així no li van proporcionar fama com a realitzador.

Gerwig, coneguda pels més cinèfils des de fa anys gràcies sobretot al film de Noah Baumbach “Frances Ha”(2012), coescrit també per ella mateixa, va començar la seva carrera professional l’any 2006, i el seu primer treball de renom el va coprotagonitzar amb Ben Stiller: “Greenberg”(2010). L’hem pogut veure a les ordres de Woody Allen a “A Roma con amor”(2012), així com treballant amb Al Pacino a “La sombra del actor”(2014), o fent petites aparicions a “Eden: Lost in music”(2014, i sota la direcció de la nostra admirada Mia Hansen-Løve) i la recent “Jackie”(2016), entre altres títols. Eminentment actriu, “Lady Bird” és la seva segona cinta com a directora (i la setena com a guionista).  

A la Xarxa de Biblioteques trobareu una altra peça teatral de Martin McDonagh, “El Tinent d’Inishmore”, així com un bon grapat més de films de Greta Gerwig.

Llibre infantil del mes: "El Meu hort" de Gerda Muller

LLIBRE                    
INFANTIL 
DEL 
MES

El meu hort de Gerda Muller

Editorial Animallibres, 2017

Vols conèixer amb la Sofia, tots els secrets que s'amaguen sota terra?

Doncs no et pots perdre aquest àlbum il·lustrat on trobaràs verdures per conrear, flors i molts animalets divertits que 'amaguen i fan passadissos dins la terra.

Es un llibre que ens parla de la vida i de la natura que ens envolta...

La Sofia viu a la ciutat, però passa les vacances a casa dels avis, al camp. Tenen un magnífic hort amb verdures. Per primer cop podrà plantar el que més li agradi i tenir-ne cura. Sembrar, plantar, recollir..., els avis li ensenyaran tot el que fa falta per ser una bona jardinera. 

Gerda Muller

És una autora i il·lustradora holandesa que va nàixer el 21 de febrer de 1926 a Naarden. Va estudiar Belles Arts, gairebé tota la seva vida l'ha dedicat als àlbums il·lustrats que s'han traduït a diferents idiomes. Molts dels seus 120 llibres publicats tracten sobre les estacions de l'any.

Ha treballat amb alguns dels editors més famosos de França i Europa com: Le Centurion, Gautier-Languereau(Ara part de Hachette Livre) Flammarion, Revensburguer i Floris Books.

La Musico-recomanació: "The navigator" de Hurray For The Riff Raff (2017)

Si reviseu les llistes dels millors discos del 2017 a nivell internacional (a casa nostra segueix estant fora de pla també per als periodistes musicals), us trobareu a bona part d’elles amb “The navigator”, el darrer treball d’una banda anomenada Hurray For The Riff Raff que, en realitat, és el projecte personal d’Alynda Segarra.

Cantautora de familia porto-riquenya peró nascuda i criada al Bronx (Nova York), Segarra ja fa deu anys que veu els seus discos publicats (als inicis, autoeditats), després que amb 17 anys (i amb la bohèmia nord-americana de mitjans de la passada dècada com a inconfusible mirall) decidís marxar a veure món travessant els Estats Units amb els trens de càrrega com a mitjà de transport.

Precisament, les seves arrels van ser el motor creatiu d’aquest darrer álbum (molt evidents a peces com “Rican beach” o l’emocionant “P’alante”), on, no obstant, també trobem melodies pop tan irresistibles com la de “Living in the city”, i, per descomptat, cançons més folk.

“The Navigator” està considerat el disc de la seva consolidació artística. Ara tan sols manca que l’acompanyi la repercussió mediática (a la llarga, fa l’efecte que inevitable). 

A la Xarxa de Biblioteques també trobareu l’anterior treball de Hurray For The Riff Raff, “Small town heroes”(2014).