dimecres, 29 d’abril del 2009

El pediatra Carlos González ens oferirà una xerrada - col·loqui el 12 de maig

El pediatra Carlos González ens acompanyarà la tarda del dia 12 de maig a les 19h per resoldre els dubtes de pares i mares vers la lactancia, criança i l'alimentació infantil.

Carlos González és metge fundador y president de la Associación Catalana Pro Lactancia Materna i asessor de la Iniciativa Hospital Amigo de los Niños (UNICEF). Es va especialitzar en lactancia materna a la Universitat de Londres. Ha impartit, des de 1992 fins el moment, més de 100 cursos sobre lactancia materna per a professionals sanitaris. Ha traduït diversos llibres sobre el tema, a més de ser responsable del consultori sobre lactancia materna de la revista “Ser Padres”.
És un dels màxims exponents en els països de parla hispana en mètodes no conductius, coneguts como a
criança natural. És tracta bàsicament dels conceptes contraris als coneguts mètodes d'Eduard Estivill, més rígids.
Actualment ha publicat diferents llibre sobre alimentació, lactancia i educació per als infants. El més conegut de tots és Bésame mucho i aquí en teniu un petit fragment:

“…Una vez llegué demasiado pronto a mi consulta y me entretuve charlando con el recepcionista. En la sala sólo había una madre, con un bebé de pocos meses en un cochecito, esperando para otro colega.
El bebé se puso a llorar, y la madre intentó calmarlo moviendo el cochecito adelante y atrás. Cada vez los llantos eran más desesperados, y los paseos de la madre más frenéticos.
Cuando un niño llora con todas sus fuerzas, los minutos parecen horas. «¿Qué hace? —pensé—. ¿Por qué no lo saca del coche y lo toma en brazos?» Esperé y esperé, pero la madre no hacía nada. Finalmente, aunque nunca he sido amigo de dar consejos no solicitados, me decidí a lanzar una indirecta lo más suave que pude:
—¡Pero qué enfadado está este niño! Parece que quiere brazos…
Y entonces, como movida por un resorte, la madre se abalanzó a sacar del coche a su hijo (que se calmó al instante) y explicó:
—Es que como dicen los pediatras que no es bueno cogerlos…
¡No se atrevía a tomar a su hijo en brazos porque había un pediatra delante! Aquel día comprendí cuánto poder tenemos los médicos y cuántas presiones y temores deben soportar cada día las madres.
Esa misma explicación, «le cogería en brazos, pero como dicen que se mal acostumbran… », la he oído docenas de vecesen circunstancias menos dramáticas. Todas las madres sienten el deseo de consolar a su hijo que llora, y sólo una fuerte presión y un completo «lavado de cerebro» puede convencerlas de lo contrario. En cambio, nunca he visto el caso opuesto: una madre que espontáneamente prefiera dejar llorar a su hijo, pero lo tome en brazos por obligación («le dejaría llorar, pero como dicen que eso les provoca un trauma… »). ”

Carlos González. Bésame mucho, cómo criar a tus hijos con amor. Madrid: Temas de Hoy, 2005.

L'escriptor Alfred Bosch ens visitarà el 13 de maig

Alfred Bosch (Barcelona, 1961) és un novel·lista, assagista i africanista català. És un dels autors més premiats i de més èxit entre els lectors catalans.

Pel que fa a la seva obra assagística destaquem, entre d'altres, Nelson Mandela, l’últim home-déu, (1995), La Via Africana, (1997), , El Imperio que nunca existió, (en col.laboració amb Gustau Nerín) (2001) i Europa explicada a un africà, (2002). I, de la seva obra creativa, dos reculls de narracions: Cronicàlia, (1986). Herois d’Azània, (1996); i les novel·les L’Atles Furtiu, (Premi Sant Jordi Novel·la 1997), Àlia la Sublim, (2000), L’Avi, confessions íntimes de Francesc Macià, (2001), 1714, Set de Rei, (2002), 1714, Sota la pell del diable, (2002), 1714, Toc de Vespres, (2002).

L'any 2004 es consagra amb la novel·la Les Set Aromes del Món, que mereix el Premi Ramon Llull. La majoria dels seus llibres parteixen d'una forta ambientació històrica però són també, en gran mesura, relats d'aventures, d'intriga i de descoberta viatgera.

L’any 2006 reb el XXXIX Premi Prudenci Bertrana de novel·la amb l'obra Inquisitio, una història de la darrera víctima de la inquisició espanyola. La darrera novel·la de l'escriptor i professor d'història de l'Àfrica, Heretaràs la Rambla (2006) , situa per primer cop una obra seva en l'època actual, la Barcelona d'avui dia, oferint una visió del Raval barceloní.


L'escriptor ens oferirà una xerrada el dimecres 13 de maig a les 18:30h. És una activitat oberta a tothom.
Us hi esperem!
Amb la col·laboració de l'Institució de les Lletres Catalanes- Generalitat de Catalunya- Conselleria de Cultura.

dimecres, 22 d’abril del 2009

Novetats Narrativa. Algunes recomanacions pel mes d'abril.

Amb l'arribada de la diada de Sant Jordi hem preparat un nou lot de novel·les. Podeu consultar la guia de novetats i tot seguit unes recomanacions. Que vagin de gust...






Arnaldur Indridason . La mujer de verde. Barcelona: RBA, 2009. N Ind



L'autor islandés Arnaldur Indridason és el nou nom d'un fenòmen encapçalat a Espanya pels suecs Stieg Larsson i Henning Mankell. La mujer de verde és una de las novel·les negres més premiades y elogiades dels darrers anys a Europa i Estats Units on s’han venut cinc mil·lions d’exemplars. Un dels temes de la novel·la és el de la violència de gènere, un punt que l'uneix amb Larsson, amb escenes de gran duresa. Indridason ha publicat ja deu novel·les protagonitzades pel seu vell inspector Erlendur Sveinsson tot i que el lector espanyol nomès té accès a "Las marismas" (2002) . En aquesta darrera novel·la l'inspector s'enfronta a la intriga de la trobada d'uns ossos humans a les obres d'una urbanització a Reyjkavik.


John Le Carré. L’home més buscat. Barcelona: Plaza & Janés, 2009. N Le C


Una altra gran novel·la de John Le Carré. El protagonista, Issa, ha aconseguit fugir d’una presó turca i ara es troba a Hamburg. Allà compta amb l’ajuda d’una jove advocada i d’un banquer per tal de poder cobrar l’herència que li ha deixat el seu pare i destinar-la a diverses ONG islàmiques, però els serveis secrets alemanys sospiten que les seves intencions són ben diferents...A més d'oferir una subtil i intel.ligent denúncia sobre la lluita antiterrorista, i de bussejar en les clavegueres de l'economia, L'home més buscat és també la història d'un insòlit triangle d'amors impossibles i un esplèndid retrat de la ciutat d'Hamburg, des de la qual Le Carré va viure el 2001 els atemptats de l'11-S.

Lloyd Jones. El Señor Pip. Barcelona: Seix Barral, 2008. N Llo



Quan esclata el conflicte i els soldats arriben a l’illa de la Matilda, d'entre tots els habitants només hi queda un home blanc, el curiós senyor Watts. Els nens l’anomenen Pop Eye i és l’únic que els pot donar classe. El senyor Watts comença a llegir-los en veu alta 'Grans esperances', del seu amic el senyor Dickens. Aviat, l’heroi de Dickens, Pip, comença a fer-se més i més vívid als ulls de la Matilda. Pip es converteix en una persona real; l’amistat més gran de la seva vida acaba de néixer. Però Matilda no és l’única que creu en l’existència d’en Pip. I, en una illa en guerra, el poder de la imaginació pot ser una cosa molt perillosa.
És la primera obra traduïda al català de Lloyd Jones (Nova Zelanda, 1955) i arriba a partir d'una traducció d'Ernest Riera. 'El senyor Pip' ha sigut finalista del premi
Booker.


Arturo Pérez Reverte. Ojos azules. Barcelona: Seix Barral, 2009. N Per


Pérez-Reverte ens transporta fins la nit del 30 de juny de l’any 1520, quan els Azteques fan marxar els conqueridors espanyols i aquests, per tal de salvar-se, han de deixar tot l' or. Un dels soldats però, no vol marxar sense l’or, encara que el capturin. Una història de violència, ambició i mestissatge, que resumeix la nit més dramàtica de la conquesta de Mèxic.
Segons Pere Gimferrer al pròleg d’aquesta edició es tracta d’una "Miniatura magistral de la escritura de Pérez-Reverte, Ojos azules me trae a la memoria cierta frase de Emerson que solía recordar Borges: comprendiendo un momento de la vida de un hombre, podremos comprender toda su vida. Del mismo modo, quien lee Ojos azules no sólo percibe la vida entera del soldado que la protagoniza, sino el alcance y significación del extenso episodio épico en el que se inserta, y, en otro sentido, la dimensión de toda la numerosa, variada y rica trayectoria narrativa de Arturo Pérez Reverte”

Kate Summersacale. El asesinato de Road Hill. Barcelona: Lumen, 2008. N Sum


El asesinato de Road Hill és un relat verídic d’uns dels episodis més sinistres i esgarrifosos de la historia del crim. L'estiu de1860, a una elegant mansió anglesa, els Kent descobreixen que el nadó de la família ha desaparegut del seu bressol. La recerca del nen acabarà amb la troballa del seu cos sense vida. L'inspector Jack Whicher, de Scotland Yard, s'encarregarà d'investigar l'assassinat. L’autora del llibre, Kate Summerscale, va investigar els fets i els va recollir en un llibre documentat i detallista que, a més de ser tant amè com una novel·la, aporta detalls de la vida quotidiana de l’època i reflexa la influencia que va tenir aquesta novel·la en posteriors narracions detestivesques i fa esmena dels curiosos sistemes d’investigació, de la percepció social del detectiu (una figura que començava a sorgir dintre de la policia en aquella època) i de les persones que influien en un assumpte d’aquest tipus d’àmplia repercussió social i política. Va ser el primer assesinat mediàtic de la història. Un crim que va remoure el delicat equilibri d’hipocresies i secrets que sostenia els ciments de la societat victoriana.

Clara Usón. Corazón de Napalm. Barcelona: Seix Barral, 2009. N Us


L'escriptora barcelonina Clara Usón ha estat guardonada amb el premi Biblioteca Breve 2009 amb "Corazón de napalm", una novel·la realista que, amb els anys vuitanta de rerafons, explica la història d'amor entre una mare i el seu fill. Una tragèdia contemporània amb notes d'humor. L'obra està protagonitzada per un adolescent que s'escapa de casa disposat a emular el seu heroi Sid Vicious, però que se n'adona molt aviat que ha de tornar al costat de la seva mare. Usón construeix aquesta història en paral·lel a la d'una pintora esbojarrada que veu amb escepticisme el món de l'art i la possibilitat de ser feliç.

dijous, 2 d’abril del 2009

Setmana de Sant Jordi a la Biblioteca. Activitats

Avui fem un repàs d'algunes activitats ja esmentades i d'altres encara per comentar que us oferirem la setmana de Sant Jordi a la biblioteca.

Hora del Conte: Amb la punta dels dits a càrrec d ’Elisabeth Ulibarri. Adreçat a nens menors de 4 anys.
Dilluns 20 d’abril a les 18h a la sala infantil de la biblioteca.


Conferència: La Nova Cultura de l'Aigua. A càrrec de Daniel Barbé Farré. Dilluns 20 d’abril a les 19h

Espectacle: Contes per adults. Variacions per a piano i narracions. A càrrec de Patricia McGill, narradora i Dani Alegret, teclats.
Dimecres 22 d’abril a les 16h. Sala d’actes.

Hora del Conte: Contes a la cassola III. A càrrec de Patricia McGill. Adreçat a nens i nenes majors de 4 anys.
Dimecres 22 d'abril a les 18h. Sala d'actes.

Presentació del llibre El conte d'Ariel i Muriel de J-B. Salvadó i Ermisenda Soy, il·lustradora. A càrrec de la seva il·lustradora que ens explicarà com ha arribat al món de la il·lustració, la pintura, el dibuix i com s'ha inspirat per il·lustrar l'obra d'en Salvadó.
24 d’abril a les 19h. Sala d’actes.

Lliurament de Premis

Entrega de premis del Concurs de poesia Temps de Primavera i presentació del llibre que recull les obres guanyadores durant les cinc primeres edicions, en aquesta nova etapa del concurs, únicament adreçat a dones.
21 d’abril a les 19h. Sala d’actes.

Lliurament de premis del Certamen de Poesia adreçat a Gent Gran.
23 d’abril a les 12h. Sala d’actes.


Entrega de premis del Concurs de disseny de punts de llibre "Sant Jordi 2009".
23 d'abril a les 18h. Sala d'actes.

LLiurament de premis del Concurs de Relat Breu de Viladecans.
25 d’abril a les 12h. Sala d’actes


Us hi esperem!

dimecres, 1 d’abril del 2009

Novetats musicals i una recomanació. Abril 09

Del nou lot de música que podeu trobar a la biblioteca us volem recomanar especialment Els millors professors europeus, primer disc del grup barcelonès Manel, considerat per la crítica un dels millors treballs de l'any.
Manel és un grup format per Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé que va començar a sonar fa un parell d'anys i va quedar finalista del concurs Sona 9 el 2007. Des d'aleshores ha anat compaginant la preparació del primer disc amb actuacions en directe. Aquestes actuacions i les cançons que tenen a internet l'han fet arribar al públic abans i tot de publicar el disc. De fet, van esgotar durant tres dies seguits les entrades de la sala Heliogàbal de Barcelona. Amb un so pop i folk ens recorden una mica als Antònia Font, potser per les lletres i sons originals tot i que tenen el seu propi estil. Podeu escoltar cançons del grup al seu myspace.

Entre totes les versions que fa el grup de diferents temes coneguts en destaquem fervorosament una que és realmet bona, especialment bonica.... Es tracta d'un gran clàssic del pop, el Common People dels Pulp. Us deixem aqui el vídeo que van grabar pel programa de televisió Sputnik on la podeu sentir. La gent normal.



Ja podeu consultar la nova guia de novetats musicals exposades a la biblioteca