Aquest mes us volem recomanar especialment un llibre que ens ajudarà a conèixer millor el nostre municipi i la seva història. Josep Lligades Vendrell, viladecanenc fundador de l'entitat local Grup Tres Torres per a la preservació i difusió del patrimoni històric i cultural de la ciutat, ens ofereix una guia per visitar Viladecans. Es tracta del llibre "
Viladecans, els llocs i les històries".
En aquest llibre podem trobar itineraris i descripcions dels llocs més destacables de Viladecans per la seva importància històrica, arquitectònica, artística, social, cívica, etc.
Els llocs van des dels camps a l'Ermita de Sales (el lloc més antic), la Torre Modolell, la Torre Baró (castell dels senyors de Viladecans), la Torre Roja i la Quadra Burgusa, Can Bruguera, el camí de Canals o Sant Ramon.
El llibre adopta l’estil d’una guia, d’un viatge, per demostrar que
Viladecans no ha començat de zero fa cinquanta anys, i invita al
lector a un passeig per tot el terme, començant pels camps, a una
pujada a l’ermita de Sales, una baixada al centre de la Vila i un
recorregut pel nucli urbà històric i pel no tan històric, fins baixar
fins el mar, tornar i acabar a Sant Ramon. Paga la pena acceptar
l’oferiment del Josep i anar amb el llibre a la mà i passejar per
Viladecans amb ulls de primera vegada, com un turista en una ciutat
estrangera.
És que, a més a més, el Josep escriu molt bé i descriu encara millor.
En companyia d’unes fotografies excel·lents, el seu text és precís en
les descripcions com els naturalistes del segle XVIII quan portaven
noves de terres, animals i herbes desconegudes. Ell il·lustra sobre
torres de barons, palaus modernistes amb intriga d’herència, cases de
maçons, o sobre el perquè el carrer Major és tan poc major. Indica qui
es qui, on és cada lloc, cada camp, cada finestra, com qui dibuixa el
mapa d’un tresor abans de salpar per tornar vint anys després. La veu
del narrador no és desinteressada, és una veu interessada i curiosa que
sovint s’aparta del camí i ens explica coses i més coses, des de
l’herència Modolell a què tenen en comú xupets i aljibes.
Viladecans, els llocs i les històries reivindica vint-i cinc llocs i
la memòria dels noms. Els noms es perden com es perden les pedres, però
de més ràpida extinció, perquè la seva erosió és l’oblit. Lligadas
explica quan les cases dels carrers tenien el nom del propietari i
proposa fer memòria amb una placa. Ara només tenen nom les botigues.
Com que som tants, practiquem el desconeixement i amaguem les nostres
vides en l’ordre sense significat del número. Lligadas ens pregunta si
és vici o virtut posar noms als carrers que ja el tenien, com el carrer
de l’Escaleta. Així com nosaltres bategem les habitacions de casa, la
dels nens, la de la planxa, els noms populars els posava la gent,
gairebé per plebiscit. Eren noms que anaven per feina, de llocs,
d’esdeveniments o de camins que portaven a algun lloc. El Josep
suggereix que seria bo plantejar-se despullar les plaques de
personatges i tornar el vell nom amb que la gent els anomenava
espontàniament. El nom popular sempre té darrere una història de la
terra, del lloc o de la gent, una pregunta o una resposta.
El llibre és també una didàctica lliçó d’història local, amb una
ecumènica, excel·lent i àmplia bibliografia sense complexos, muda
demostració de que Viladecans comença a sumar xifres i lletres. És un
llibre que jo recomanaria com a assignatura als instituts, però
sobretot com a manual ciutadà d’autoajuda, perquè és un bany
d’autoestima que ajuda a esborrar la frontera de doble direcció,
invisible i desconfiada, entre el Viladecans que pronuncia les dobles
erres molt llargues i se sap el nom de pila de les cases, i el
Viladecans que té les erres i les arrels curtes, perquè amb el temps
es faran llargues.
José Luis Atienza
Podeu trobar d'altres llibres sobre Viladecans a la secció de Col·lecció local de la Biblioteca. Feu una ullada!
