dimarts, 29 de maig del 2018

La Musico-recomanació: “Anthology: movie themes 1974-1998” de John Carpenter (2017)

Heu llegit el nom de John Carpenter, però, no, no us heu confós mirant l’encapçalament. Aquesta quinzena no toca cinemato-recomanació, sinó musico-recomanació tot i que és cert que està fortament vinculada al setè art, donat que parlarem d’una compilació de peces musicals del conegut director (i també compositor) estatunidenc.



Com el seu propi títol indica, “Anthology: movie themes 1974 – 1998” és una selecció de temes que el veterà cineasta novaiorqués va composar per a les seves pel·lícules durant l’etapa troncal de la seva trajectòria, un període que va de “Dark Star”(1974) fins a “Vampiros de John Carpenter”(1998).


Els ajustats pressupostos dels quals va disposar per a realitzar les seves cintes junt amb els seus coneixements com a teclista van motivar que Carpenter decidís asumir també la vessant musical de la gran majoria d’aquestes. El resultat: peces fosques i minimalistes on predomina, inevitablement, l’ús del teclat i el sintetitzador, algunes d’elles convertides amb el pas del temps en himnes de culte, com és el cas dels temes titulars de “1997: Rescate en Nueva York”, “La Noche de Halloween”, o “Asalto en la comisaría del distrito 13”.



Recordeu que a la Xarxa de Biblioteques trobareu la majoria de pel·lícules de Carpenter, així com el seu primer álbum musical, “Lost themes”, aquest sí format per cançons que no tenen cap relació amb els seus films.

dimarts, 15 de maig del 2018

La Cinemato-recomanació: “Personal shopper” / “The Neon demon” (2016)

A vegades, a la Biblioteca som conscients que incorporem al nostre catàleg de cinema títols que no són per a tots els gustos (o per a gustos majoritaris). Ho fem perquè el cinema innovador, arriscat, fins i tot exigent, cal defensar-lo i difondre’l, com és el cas de les dues novetats que reivindiquem avui: “Personal shopper” d’Olivier Assayas i “The Neon demon” de Nicolas Winding Refn.





“Personal shopper”, guardonat amb el premi al Millor Director al Festival de Cannes 2016, és un minimalista, intrigant, i original exemple de cinema fantàstic que defuig els tòpics del gènere. Explica la història d’una assessora de vestuari que, en paral·lel a la seva feina, creu estar contactant amb l’esperit del seu germà bessó, mort poc temps abans dels fets.



Per la seva part, “The Neon demon”, seleccionada a Cannes la mateixa edició que “Personal shopper” i posteriorment programada i guardonada al Festival de Sitges (Premi de la Crítica), és el retrat visualment aclaparador, psicodèlic, i fosc de la pèrdua de la innocència d’una noia que vol ser actriu a Hollywood. A la Biblioteca també disposem de la nocturna i suggerent banda sonora de la pel·lícula.



Recordeu que a la Biblioteca també trobareu en prèstec la mítica  “Drive” de Refn, mentre a la resta de Xarxa teniu diversos films tant del cineasta escandinau com d’Assayas.

dimecres, 2 de maig del 2018

La Musico-recomanació: “Approximately Infinite Universe” de Yoko Ono (1973/2017)

El malson dels fans més extremistes (¿o misogins?) dels Beatles ha arribat a la Biblioteca: Yoko Ono, qui va ser i segueix sent assenyalada i vilipendiada com la causant de la dissolució dels Fab Four, s’estrena al nostre fons (deixant de banda la introducció que va escriure per als llibres infantils “Imagine” i “Amor de debó…”) amb la reedició d’un dels seus primers treballs musicals en solitari: “Approximately Infinite Universe”.



Publicat originalment l’any 1973, aquest doble àlbum, el tercer publicat sota nom propi i el vuitè de la seva trajectòria musical, suposà una novetat en la carrera de l’artista japonesa per dos motius. Pel que fa a la vessant sonora, s’allunyava de l’experimentació i l’avantguardisme dels seus discos anteriors per a endinsar-se dins el pop i el rock. I pel que fa a la vessant lírica i conceptual, va guanyar pes el missatge feminista.


Tot i ser un projecte personal, Ono va seguir comptant amb el suport creatiu de John Lennon, així com de la banda novaiorquesa Elephant’s Memory. El resultat: vint-i-dues cançons i més d’hora i mitja de música. Una bona via per a descobrir el valor que no deixa veure la (mala) fama.



Recordeu que a la Xarxa de Biblioteques trobareu més documents de Ono, especialment discos però també catàlegs d’exposicions seves i un llibre infantil.