La Cinemato-recomanació: “El porvenir” de Mia Hansen-Løve (2016)

L’any 2016, Isabelle Huppert va rebre desenes de premis i nominacions per la seva, tot sigui dit, brillant interpretació a “Elle” de Paul Verhoeven (una pel·lícula, per cert, que en els propers mesos ens arribarà a la Biblioteca). Però l’actuació de l’actriu francesa en aquest film no té res a envejar en mestria a un altre dels notables treballs en que va participar l’any passat: “El porvenir” de Mia Hansen-Løve.

La cinta de la encara força desconeguda realitzadora parisenca retrata els canvis que es produeixen en el dia a dia d’una professora de filosofia a partir de diversos fets, alguns més greus que altres, que van succeïnt dins la seva vida. 

Guardonada al Festival de Berlin amb el premi a la Millor Directora i reconeguda a un bon grapat de certamens d’arreu del món (Bucarest, Londres, Los Angeles, Jerusalem…), “El porvenir” destaca per l’extraordinària capacitat de Hansen-Løve a l’hora de desenvolupar sense excessos melodramàtics, amb sensibilitat i maduresa, la història d’aquesta docent.  

Recordeu que a la Biblioteca també trobareu disponible en prèstec l’anterior i també recomanable pel·lícula de la cineasta francesa, “Eden: lost in music”(2014), així com tres films amb Isabelle Huppert en el repartiment. 

NOVETATS Coneixement Novembre - Desembre 2017

La Musico-recomanació: "All the way" de Diamanda Galás (2017)

Amb Diamanda Galás tenim una anècdota a la Biblioteca: una tarda vam posar com a música de tancament el seu disc “Defixiones: will and testament”(2003), i no va deixar indiferent a ningú. A Primera Planta, els pocs estudiants que quedaven  miraven al seu voltant amb aspecte estranyat, com si un esperit estigués manifestant la seva presència, mentre a Planta Baixa un parell de persones van apropar-se al taulell per a preguntar al personal bibliotecari què dimonis era aquella música que sonava.

Amb prop de 45 anys de trajectòria artística, l’obra d’aquesta soprano, pianista i compositora nascuda a San Diego de mare grega i pare egipci (i director d’un cor de gospel) mai ha deixat indiferent a ningú, i el seu darrer treball discogràfic, “All the way”, tampoc és una excepció.

Sense el pes conceptual d’anteriors àlbums (als anys vuitanta i noranta algunes de les seves peces reflectien el seu tenaç activisme en defensa dels malalts de sida –el seu germà va morir per aquesta malaltia-, mentre el citat “Defixiones…” honorava a les víctimes del genocidi armeni), Galás reuneix en aquest disc sis versions completament sui generis de temes tradicionals i estàndards jazzístics, alguns d’ells recollits d’actuacions en directe (podreu escoltar la gent aplaudir amb emoció al final de les cançons).

Una vegada més, la cruesa, força, i intensitat de les seves interpretacions no és apte per a totes les oïdes, però mostren una personalitat i singularitat artística innegable. 

A part dels dos treballs seus que tenim a Viladecans, a la Xarxa de Biblioteques trobareu tres àlbums més de Galás.