Amb Diamanda Galás tenim una anècdota
a la Biblioteca: una tarda vam posar com a música de tancament el seu disc “Defixiones: will and
testament”(2003), i no va deixar indiferent a ningú. A Primera Planta, els
pocs estudiants que quedaven miraven al
seu voltant amb aspecte estranyat, com si un esperit estigués manifestant la
seva presència, mentre a Planta Baixa un parell de persones van apropar-se al
taulell per a preguntar al personal bibliotecari què dimonis era aquella música
que sonava.
Amb prop de 45 anys de
trajectòria artística, l’obra d’aquesta soprano, pianista i compositora nascuda
a San Diego de mare grega i pare egipci (i director d’un cor de gospel) mai ha
deixat indiferent a ningú, i el seu darrer treball discogràfic, “All the way”, tampoc
és una excepció.
Sense el pes conceptual d’anteriors
àlbums (als anys vuitanta i noranta algunes de les seves peces reflectien el
seu tenaç activisme en defensa dels malalts de sida –el seu germà va morir per
aquesta malaltia-, mentre el citat “Defixiones…” honorava a les víctimes del
genocidi armeni), Galás reuneix en aquest disc sis versions completament sui generis de temes tradicionals i estàndards
jazzístics, alguns d’ells recollits d’actuacions en directe (podreu escoltar la
gent aplaudir amb emoció al final de les cançons).
Una vegada més, la cruesa, força,
i intensitat de les seves interpretacions no és apte per a totes les oïdes,
però mostren una personalitat i singularitat artística innegable.
A part dels dos treballs seus que
tenim a Viladecans, a la Xarxa de Biblioteques trobareu tres
àlbums més de Galás.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada