dijous, 26 de gener del 2017

La Cinemato-recomanació: “El Abrazo de la serpiente” de Ciro Guerra (2015)


Aquest més us proposem una pel·lícula d’aventures que ens ha arribat amb les darreres novetats de cinema. Transcorre a la selva i hi ha indígenes i exploradors, però no us espereu grans corredises, animals ferotges, ni batalles espectaculars, perquè el viatge dels protagonistes de El Abrazo de la serpiente és més interior que exterior.

Amb més d’una trentena de guardons rebuts a festivals tan prestigiosos com els de Cannes, Rotterdam, Sundance, o Mar de Plata, i nominada com a Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa als premis Oscar de l’any passat, aquest film colombià narra les dues expedicions per l’Amazònia que, amb 30 anys de diferència i per separat, van realitzar l’etnòleg Theodor Koch-Grunberg i el biòleg Richard Evan Schultes, guiats pel mateix xaman i a la recerca d’una llegendària planta miraculosa, la yakruna.
Darrere les càmeres, un jove realitzador -35 anys-, Ciro Guerra, en el que és el seu tercer llargmetratge (tot i que el primer que s’ha estrenat a casa nostra), també coguionista d’aquesta obra inspirada en els diaris que van escriure els dos científics. El resultat: un treball intrigant i misteriós, visualment exquisit (filmat en blanc i negre), i que conté interessants reflexions històriques. 



Recordeu que al fons cinematogràfic de la Biblioteca trobareu més pel·lícules d’aventures (moltes d’elles no tan existencialistes com “El Abrazo de la serpiente").


dimecres, 18 de gener del 2017

Llibre infantil del mes: "Madama Butterlfy" de Benjamin Lacombe

LLIBRE                         
INFANTIL 
DEL
MES

Madama Butterfly
Benjamin Lacombe
[Barcelona]: Edelvives, 2014


Aquest mes us presentem un llibre desplegable en forma d'acordió de l'il·lustrador francès Benjamin Lacombe que es diu Madama Butterfly, obra magistral recreada en l'opera més famosa de Giacomo Puccini (1858-1924) que desperta moltes emocions.

Aquesta és la història d'amor i sacrifici més bonica i tràgica que mai s'havia contat.  
Cio-Cio San una geisha de Nagasaki s'enamora bojament de Pinkerton, un cínic oficial de la Marina Americana, que es casa amb ella segons una llei japonesa que li permet el repudi. Passat un temps marxa al seu país i més endavant torna casat amb una americana per reclamar-li el fill que ha tingut Cio-Cio, durant la seva absència. Desenganyada i traïda decideix treure's la vida amb el suïcidi ritual i es fa l'harakiri.

"Oh,Butterfly! No diuen que, si toquem les ales d'una papallona, ja no podra volar?

Benjamin Lacombe amb una delicadesa admirable, ha sabut plasmar a la perfecció la capacitat d'estimar de la protagonista i tot el dolor que sentia... 

Segons Lacombe:
"Mi madre me llevaba a la ópera desde que tenia 7 años, pero hasta que, a los 10, vi por primera vez "Madama Butterfly", no entendí una ópera. Sentí emociones muy fuertes". "Primero hice una historia parecida: Los amantes mariposa, de la que no habia versiones escritas, era un cuento oral. Me apropié de esta historia y la reescribí. Para atreverme con Madama Butterfly  tuve que madurar como autor i como artista."



dijous, 12 de gener del 2017

La Musico-recomanació: “Case/Lang/Veirs” de Case/Lang/Veirs (2016)


Us hem d’informar que ens ha arribat l’àlbum del darrer supergrup (és a dir, grup on els seus components ja eren coneguts prèviament) format dins la música pop-rock. Ni és tan rutilant com els Travelling Wilburys (on hi havia ni més ni menys que Bob Dylan, George Harrison, Roy Orbison, Tom Petty, i Jeff Lynne), ni tan popular com el G5 (amb Kiko Veneno, Los Delinqüentes, Muchachito Bombo Infierno, i Tomasito), però les tres cantautores que el formen són prou conegudes per a considerar que Case/Lang/Veirs és un supergrup amb totes les de la llei.






Us les presentarem per parts: la més famosa d’elles és la canadenca K.D. Lang, qui va viure el seu moment més mediàtic, sobretot a Amèrica del Nord, durant la primera meitat dels anys noranta (a la Biblioteca trobareu el seu primer treball, “Shadowland” -1988-); la segona en popularitat és l'estatunidenca Neko Case, qui ja té un nom fet dins la música alternativa tan en solitari (al Primavera Sound de l’any 2013 va actuar a un dels escenaris grans) com formant part del grup de pop The New Pornographers; i també dels EUA és Laura Veirs, probablement l’artista menys coneguda de les tres, però tota una formigueta del folk amb divuit anys de trajectòria a la seva esquena i petits reductes de fans arreu del món. La fama, no obstant, i com hauria de ser sempre, queda en un segon pla escoltant el seu disc conjunt, on figuren peces amb ritme i grapa melódica com “Delirium” o “Best kept secret”, i altres delícies més calmades com “Greens of june” o “Behind the armory”.




Per ara, com a Case/Lang/Veirs només tenen aquest notable àlbum homònim, però recordeu que per separat també trobareu diversos dels seus discos a la xarxa de Biblioteques.