dimecres, 13 de juny de 2018

RECOMANACIONS SALA INFANTIL- JUNY 2018

L'estiu és ben a prop. Ja s'acaba l'escola, les vacances de la feina ens esperen i potser trobem aquell moment en el que poguem llegir tranquil·lament sense presses...

Per això, aqui teniu un recull d'algunes novetats arribades durant aquest darrer any a la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Diputació de Barcelona. Llibres per a totes les edats. 
Les podreu trobar exposades a la Sala Infantil de la Biblioteca de Viladecans.

Gaudiu de la lectura i bones vacances!!.

dimarts, 12 de juny de 2018

La Cinemato-recomanació: “Clash” de Mohamed Diab (2016)

Si patiu de claustrofòbia, passareu una mala estona amb la nostra recomanació fílmica d’aquesta quinzena, tot i que no tingui res a veure amb el cinema de terror (o, ben mirat, potser sí). El motiu: “Clash” transcorre tota sencera dins un furgó policial.



Dirigida i coescrita pel director egipci Mohamed Diab, qui amb tan sols dos llargmetratges s’ha passejat per diversos festivals i és un dels realitzadors emergents dins el panorama cinematogràfic actual, la cinta situa la seva història l’any 2013, amb la revolució egípcia encara latent als carrers. Durant una jornada de disturbis, manifestants de idees polítiques i religioses diferents són detinguts i posats tots junts dins un furgó policial en el qual hauran de conviure durant diverses hores.

Seleccionada al Festival de Cannes 2017 i programada i guardonada –Millor Fotografia i Millor Director Novell- a la Semana Internacional de Cine (SEMINCI) de Valladolid d’aquell mateix any, “Clash” aconsegueix desenvolupar la seva peculiar premissa formal de forma reeixida, tot transitant diversos gèneres, amb moments tant de drama com d’intriga o fins i tot comèdia.



A la Xarxa de Biblioteques trobareu l’anterior film de Diab, “El Cairo 678”(2012).

dimarts, 29 de maig de 2018

La Musico-recomanació: “Anthology: movie themes 1974-1998” de John Carpenter (2017)

Heu llegit el nom de John Carpenter, però, no, no us heu confós mirant l’encapçalament. Aquesta quinzena no toca cinemato-recomanació, sinó musico-recomanació tot i que és cert que està fortament vinculada al setè art, donat que parlarem d’una compilació de peces musicals del conegut director (i també compositor) estatunidenc.



Com el seu propi títol indica, “Anthology: movie themes 1974 – 1998” és una selecció de temes que el veterà cineasta novaiorqués va composar per a les seves pel·lícules durant l’etapa troncal de la seva trajectòria, un període que va de “Dark Star”(1974) fins a “Vampiros de John Carpenter”(1998).


Els ajustats pressupostos dels quals va disposar per a realitzar les seves cintes junt amb els seus coneixements com a teclista van motivar que Carpenter decidís asumir també la vessant musical de la gran majoria d’aquestes. El resultat: peces fosques i minimalistes on predomina, inevitablement, l’ús del teclat i el sintetitzador, algunes d’elles convertides amb el pas del temps en himnes de culte, com és el cas dels temes titulars de “1997: Rescate en Nueva York”, “La Noche de Halloween”, o “Asalto en la comisaría del distrito 13”.



Recordeu que a la Xarxa de Biblioteques trobareu la majoria de pel·lícules de Carpenter, així com el seu primer álbum musical, “Lost themes”, aquest sí format per cançons que no tenen cap relació amb els seus films.

dimarts, 15 de maig de 2018

La Cinemato-recomanació: “Personal shopper” / “The Neon demon” (2016)

A vegades, a la Biblioteca som conscients que incorporem al nostre catàleg de cinema títols que no són per a tots els gustos (o per a gustos majoritaris). Ho fem perquè el cinema innovador, arriscat, fins i tot exigent, cal defensar-lo i difondre’l, com és el cas de les dues novetats que reivindiquem avui: “Personal shopper” d’Olivier Assayas i “The Neon demon” de Nicolas Winding Refn.





“Personal shopper”, guardonat amb el premi al Millor Director al Festival de Cannes 2016, és un minimalista, intrigant, i original exemple de cinema fantàstic que defuig els tòpics del gènere. Explica la història d’una assessora de vestuari que, en paral·lel a la seva feina, creu estar contactant amb l’esperit del seu germà bessó, mort poc temps abans dels fets.



Per la seva part, “The Neon demon”, seleccionada a Cannes la mateixa edició que “Personal shopper” i posteriorment programada i guardonada al Festival de Sitges (Premi de la Crítica), és el retrat visualment aclaparador, psicodèlic, i fosc de la pèrdua de la innocència d’una noia que vol ser actriu a Hollywood. A la Biblioteca també disposem de la nocturna i suggerent banda sonora de la pel·lícula.



Recordeu que a la Biblioteca també trobareu en prèstec la mítica  “Drive” de Refn, mentre a la resta de Xarxa teniu diversos films tant del cineasta escandinau com d’Assayas.

dimecres, 2 de maig de 2018

La Musico-recomanació: “Approximately Infinite Universe” de Yoko Ono (1973/2017)

El malson dels fans més extremistes (¿o misogins?) dels Beatles ha arribat a la Biblioteca: Yoko Ono, qui va ser i segueix sent assenyalada i vilipendiada com la causant de la dissolució dels Fab Four, s’estrena al nostre fons (deixant de banda la introducció que va escriure per als llibres infantils “Imagine” i “Amor de debó…”) amb la reedició d’un dels seus primers treballs musicals en solitari: “Approximately Infinite Universe”.



Publicat originalment l’any 1973, aquest doble àlbum, el tercer publicat sota nom propi i el vuitè de la seva trajectòria musical, suposà una novetat en la carrera de l’artista japonesa per dos motius. Pel que fa a la vessant sonora, s’allunyava de l’experimentació i l’avantguardisme dels seus discos anteriors per a endinsar-se dins el pop i el rock. I pel que fa a la vessant lírica i conceptual, va guanyar pes el missatge feminista.


Tot i ser un projecte personal, Ono va seguir comptant amb el suport creatiu de John Lennon, així com de la banda novaiorquesa Elephant’s Memory. El resultat: vint-i-dues cançons i més d’hora i mitja de música. Una bona via per a descobrir el valor que no deixa veure la (mala) fama.



Recordeu que a la Xarxa de Biblioteques trobareu més documents de Ono, especialment discos però també catàlegs d’exposicions seves i un llibre infantil. 

dijous, 26 d’abril de 2018

Llibre infantil del mes: Plouen poemes!

LLIBRE                    
INFANTIL
DEL
MES

Plouen poemes!
de Vanessa Amat, M.Carme Bernal i Isabel Muntañá 
Il·lustrat per Morad Abselam
i publicat per l'Editorial Eumo

Aquest mes us presentem un llibre de poesies de quaranta-sis autors que segur coneixeu com: Joan Maragall, Miquel Martí Pol, Jacint Verdaguer, Miquel Desclot, Lola Casas, Joana Raspall, Ricard Bonmatí, Josep Carner, Josep Casadesús, Guerau de Liost, Salvador Comellas, Núiria Albó, entre molts d'altres...

Hi ha més de 130 textos poètics, agrupats tots ells en eixos temàtics magníficament il·lustrats, que li donen un aire molt dinàmic, aquesta disposició fa que el lector s'emocioni llegin i comparteixi la poesia amb altres infants.

Per anar fent boca aquí us deixem un poema...


RIALLA D'ABRIL

Avui quin riure el cirerer!
Tot vell com és, quina alegria!
De bon matí, que rialler
m'ha dat en veure'm el bon dia!

Ençà i enllà, qua he arribat,
a cor obert ha estès les branques
i per la cara m'ha tirat
dues grapades de flors blanques

                         Apel·les Mestres


"Plouen poemes és una expressió de joia i sorpresa com la que senten els nens i nenes quan llegeixen, escolten o reciten poesia. Perquè la poesia ens fa veure el món d'una manera nova, és com una pluja que amara el paisatge i el torna frec i net. Les seves gotes omplen l'infant de paraules, emocions, colors, ritmes i sensacions."


dimarts, 17 d’abril de 2018

La Cinemato-recomanació: “Crudo” de Julia Ducournau (2016)

Si sou persones fàcilment impressionables, millor que passeu de llarg de la nostra recomanació d’avui. Si sou vegetarians radicals, segurament tampoc us farà gràcia (o sí, si teniu un sentit de l’humor negre i una mica recargolat). Si sou totes dues coses, llavors segur que “Crudo” de Julia Ducournau és la pel·lícula que NO heu d’agafar en prèstec a la Biblioteca.



La cineasta francesa, encara una desconeguda tot i que ràpidament s’ha convertit en un dels noms més prometedors dins el gènere fantàstic i de terror, va escriure i dirigir aquesta història protagonitzada per una noia vegetariana que mai ha menjat carn i a la qual obliguen a empassar-se el fetge cru d’un conill com a novatada quan comença els estudis universitaris. En comptes de fastiguejar-la o fins i tot traumatitzar-la, l’experiència li obrirà nous horitzons…

“Crudo” va ser una de les sensacions del Festival de Cannes 2016, on va rebre el premi de la crítica a la secció paral·lela on es va projectar. Posteriorment, va anar acumulant reconeixements allà per on va passar (a casa nostra, va marxar de Sitges amb els braços plens: premi del jurat jove, premi al millor director/a debutant, i premi al millor film europeu) trajectòria culminada amb diverses nominacions als Premis Cèsar, incloses Millor Director/a, Millor Guió, Millor Primera Pel·lícula, i Millor Actriu Debutant.


No és per menys, donat que, més enllà de les seves escenes impactants, en el fons estem davant una original i reeixida representació del despertar sexual i el coneixement personal d’una adolescent.



Recordeu que al fons de cinema de la Biblioteca trobareu moltes més pel·lícules de terror.