L'Escriptor David Cirici i l'escriptora Pilar Molina han estat els guanyadors d'enguany del XXI Premi Edebé de Literatura Infantil i juvenil 2013.
Aquest premi està dotat amb 55.000 euros, 30 per l'obra juvenil i 25 per l'infantil. Han participat un total de 450 obres originals, d'aquestes: 389 han estat escrites en castellà, 37 en català, 14 en gallec i 10 en euskera.
El jurat ha triat la novel·la Molsa de David Cirici, per la seva originalitat i capacitat d'emocionar.
Dins l'apartat juvenil, Pilar Molina amb Tesa, ens presenta una història urbana de mons paral·lels, amb un llenguatge de gran qualitat.
David Cirici, nascut a Barcelona, l'any 1954, llicenciat en Filologia Catalana. Ha estat professor de llengua i literatura i guionista de televisió.
Actualment treballa amb l'àmbit de la comunicació i la cultura. L'any 1998 va publicar la seva primera obra: Els grúfols. També ha rebut diversos premis literàris com el Ramón Muntaner, Prudenci Bertrana, Crítica Serra D'Or, Marian Vayreda...
Pilar Molina, va néixer a Madrid l'any 1944. Ha realitzat estudis de Filologia, Història de l'Art, Pintura i Música. És traductora de llibres infantils i juvenils. És una gran especialista de l'estètica clàssica i de l'època del renaixement. Totes les obres que escriu estàn molt ben documentades. Va rebre el Premi Doncel de novel·la i de biografia, i també el segon Premi Barco de Vapor.
Descripció:
Molsa és un gos que, sense entendre el perquè de les guerres, ha vist
com la seva llar i la família amb qui vivia desapareix en caure una
bomba que ho destrueix tot. Entre les runes, busca sense èxit els seus
dos nens, la Janinka i en Mirek. Però tot i que fuig per salvar la vida,
i va passant per desventures i amos de la més variada condició (un circ
de feres, un camp de concentració…), la sensació de pèrdua no
desapareix i continua buscant en cada olor els seus nens… I si potser es
van salvar del bombardeig.
(informació grup Edebé)
Descripció:
No sóc poruga i no era por el que em feia aquell enorme pis, de més de
cent anys, que enyorava les seves grandeses, molt a la vora de la plaça
d'Oriente. Em feia respecte, avorriment i ràbia; ràbia perquè em sentia
enganyada… En els meus últims insomnis havia observat que a partir de
les tres de la matinada es despertaven els cruixits, els fregaments i
els espetecs… Tot d'una, un llampec va il•luminar per un moment
l'habitació i va dibuixar, a contrallum, una petita figura als peus del
llit. El cor em va saltar, la meva ment es preguntava si ho havia vist o
s'ho havia imaginat. Si era un estat de somni del meu cansat entreson o
realment, hi havia algú als peus del llit. Vaig allargar la mà sota el
coixí, amb cura de no moure el cobrellit, i vaig pressionar la pera de
fusta que encenia el llum del sostre. Era allà! Va ser només un segon,
perquè d'alguna manera, va desaparèixer; però vaig tenir temps de
veure-li els seus sorpresos ulls rogencs fixos en mi i la silueta d'un
cap aplatat, en la qual es dibuixaven unes orelles punxegudes.
(informació grup Edebé)