XXI Premi Edebé de literatura Infantil i Juvenil

L'Escriptor David Cirici i l'escriptora Pilar Molina han estat els guanyadors d'enguany del XXI Premi Edebé de Literatura Infantil i juvenil 2013.

Aquest premi està dotat amb 55.000 euros, 30 per l'obra juvenil i 25 per l'infantil. Han participat un total de 450 obres originals, d'aquestes: 389 han estat escrites en castellà, 37 en català, 14 en gallec i 10 en euskera.

El jurat ha triat la novel·la Molsa de David Cirici, per la seva originalitat i capacitat d'emocionar.

Dins l'apartat juvenil, Pilar Molina amb Tesa, ens presenta una història urbana de mons paral·lels, amb un llenguatge de gran qualitat.

David Cirici, nascut a Barcelona, l'any 1954, llicenciat en Filologia Catalana. Ha estat professor de llengua i literatura i guionista de televisió.

Actualment treballa amb l'àmbit de la comunicació i la cultura. L'any 1998 va publicar la seva primera obra: Els grúfols. També ha rebut diversos premis literàris com el Ramón Muntaner, Prudenci Bertrana, Crítica Serra D'Or, Marian Vayreda...

Pilar Molina, va néixer a Madrid l'any 1944. Ha realitzat estudis de Filologia, Història de l'Art, Pintura i Música. És traductora de llibres infantils i juvenils. És una gran especialista de l'estètica clàssica i de l'època del renaixement. Totes les obres que escriu estàn molt ben documentades. Va rebre el Premi Doncel de novel·la i de biografia, i també el segon Premi Barco de Vapor.

Descripció:

Molsa és un gos que, sense entendre el perquè de les guerres, ha vist com la seva llar i la família amb qui vivia desapareix en caure una bomba que ho destrueix tot. Entre les runes, busca sense èxit els seus dos nens, la Janinka i en Mirek. Però tot i que fuig per salvar la vida, i va passant per desventures i amos de la més variada condició (un circ de feres, un camp de concentració…), la sensació de pèrdua no desapareix i continua buscant en cada olor els seus nens… I si potser es van salvar del bombardeig.

(informació grup Edebé)                                

                                  
Descripció:
No sóc poruga i no era por el que em feia aquell enorme pis, de més de cent anys, que enyorava les seves grandeses, molt a la vora de la plaça d'Oriente. Em feia respecte, avorriment i ràbia; ràbia perquè em sentia enganyada… En els meus últims insomnis havia observat que a partir de les tres de la matinada es despertaven els cruixits, els fregaments i els espetecs… Tot d'una, un llampec va il•luminar per un moment l'habitació i va dibuixar, a contrallum, una petita figura als peus del llit. El cor em va saltar, la meva ment es preguntava si ho havia vist o s'ho havia imaginat. Si era un estat de somni del meu cansat entreson o realment, hi havia algú als peus del llit. Vaig allargar la mà sota el coixí, amb cura de no moure el cobrellit, i vaig pressionar la pera de fusta que encenia el llum del sostre. Era allà! Va ser només un segon, perquè d'alguna manera, va desaparèixer; però vaig tenir temps de veure-li els seus sorpresos ulls rogencs fixos en mi i la silueta d'un cap aplatat, en la qual es dibuixaven unes orelles punxegudes.
(informació grup Edebé)