El malson dels fans més
extremistes (¿o misogins?) dels Beatles ha arribat a la Biblioteca: Yoko Ono, qui
va ser i segueix sent assenyalada i vilipendiada com la causant de la dissolució
dels Fab Four, s’estrena al nostre fons
(deixant de banda la introducció que va escriure per als llibres infantils “Imagine” i “Amor de debó…”) amb
la reedició d’un dels seus primers treballs musicals en solitari: “Approximately Infinite
Universe”.
Publicat originalment l’any 1973,
aquest doble àlbum, el tercer publicat sota nom propi i el vuitè de la seva
trajectòria musical, suposà una novetat en la carrera de l’artista japonesa per
dos motius. Pel que fa a la vessant sonora, s’allunyava de l’experimentació i l’avantguardisme
dels seus discos anteriors per a endinsar-se dins el pop i el rock. I pel que
fa a la vessant lírica i conceptual, va guanyar pes el missatge feminista.
Tot i ser un projecte personal, Ono
va seguir comptant amb el suport creatiu de John Lennon, així com de la banda
novaiorquesa Elephant’s Memory. El resultat: vint-i-dues cançons i més d’hora i
mitja de música. Una bona via per a descobrir el valor que no deixa veure la
(mala) fama.
Recordeu que a la Xarxa de
Biblioteques trobareu més
documents de Ono, especialment discos però també catàlegs d’exposicions
seves i un llibre infantil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada