El passat dia 23 de maig va morir als 97 anys Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d’Elna. Nascuda a Zuric , als 17 anys va marxar a Dinamarca i es va allistar al Servei Civil Internacional, organització pionera en la cooperació per la pau. L’any 1936 arriba a València per ajudar els afectats per la Guerra Civil Espanyola. Viu el bombardeig de Madrid en primera persona i la fi de la guerra a Barcelona, i el 1939 creua els Pirineus a peu amb la resta d’exiliats. El campament de refugiats a la platja d’Argelers l’empeny a crear una maternitat al poble d’Elna, que dirigeix amb només 27 anys. Sota la França de Vichy i durant la Segona Guerra Mundial, la maternitat acull el naixement de 597 nadons. Finalment, torna a la Viena de la postguerra i de la guerra freda, a on va continuar la seva lluita humanitària.
A partir del 1956 va treballar a favor de la reinserció laboral femenina, va tornar a exercir de mestre i va ensenyar a llegir a moltes dones analfabetes, filles en la majoria dels casos, de famílies desestructurades.
El 2006 Elisabeth Eidenbenz va ser guardonada amb la creu de Sant Jodi per la Generalitat de Catalunya.
La historiadora Assumpta Montellà va escriure el llibre La maternitat d’Elna” on ens mostrava la vida i la lluita constant d’aquesta dona. L'autora ens va oferir una xerrada a la biblioteca el novembre de 2009 on ens va explicar moltes de les històries i reflexions que apareixen al llibre rodejada d’una exposició basada en el seu treball sota el títol La Maternitat d'Elna, bressol de l'exili. 1939-1944 organitzada per la Direcció General de la Memòria Democràtica.
Més tard Montellà va seguir indagant en la seva figura tant forta que no es va rendir i que no va defallir malgrat veure que moltes criatures, quan ja s’havien guarit, pujaven a un tren que les portava, probablement a les cambres de gas.Va escriure llavors Elisabeth Eidenbenz, més enllà de la maternitat d’Elna.
Aqui us deixem un emocionant reportatge realitzat fa uns quatre anys on la protagonista d’aquesta història ens parla de la seva gran tasca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada