Juan Pablo Villalobos, escriptor mexicà que viu a Barcelona des del 2003, és un especialista en escriure novel·les amb humor, molt divertides, que expliquen algun tema compromès del present actual de Mèxic.
Al llibre Te vendo un perro, l'autor escriu la història des del punt de vista d’un ancià que viu en un gran edifici de la capital mexicana. Després de dedicar-se a despatxar tacos durant anys i panys, el Teo vol pintar la seva obra mestra, però a l’escala tothom pensa que és un escriptor frustrat i no deixen de preguntar-li com porta la seva “novel·la”. La monotonia, però, canvia amb l’arribada d’un grup de joves a l’edifici. El protagonista de Te vendo un perro barreja fragments de la vida actual amb episodis del passat, en què recorda els pares i els gossos que van tenir (un d’ells va acabar triturat i convertit en carn de taco d’un restaurant). Encara que tingui picabaralles amb la difícil Francesca, se la vol emportar al llit, i passa el mateix amb la Juliette, una simpàtica venedora de verdures. “Són un triangle sexual de la tercera edat que faria posar els pèls de punta de la barba de Freud -argumenta Herralde-. Amb aquesta novel·la m’he petat de riure aproximadament unes quaranta vegades”.
El retrat del Mèxic més tristament contemporani bé donat per la desaparició d'un jove maoista clandestí. La vergonya, la humiliació i la ràbia sacsegen tota la societat. Al llibre es comenta que podria preparar-se un aixecament social contra el govern mexicà, però finalment no passa res.
Si us interessa, aqui podeu llegir una extensa i divertida entrevista a Juan Pablo Villalobos que li fa un altre escriptor molt recomanable, Kiko Amat.
Font: Diari Ara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada