dijous, 15 de desembre de 2016

La Cinemato-recomanació: “La Imagen perdida” de Rithy Panh (2013)



A l’última tongada de novetats cinematogràfiques ens han arribat films molt llaminers i coneguts (“Spotlight”, “Brooklyn”, “Los Odiosos ocho”, “La Chica danesa”…), però entre ells també hem rebut una petita, original i emotiva pel·lícula que aquí va passar força desapercebuda en el moment de la seva sortida a la cartellera, tot i haver estat premiada al Festival de Cannes 2013, i haver rebut nominacions als César francesos, als premis del cinema europeu, i fins i tot als Oscar: “La Imagen perdida” de Rithy Panh.

En aquest documental, i com ja succeeix a bona part de la seva obra, el director cambodjà parla del genocidi i la dictadura que va patir el seu país a mans Pol Pot i els khmers rojos durant la segona meitat dels anys setanta. En aquesta ocasió, però, estem davant un material marcadament traumàtic i personal per a Panh, donat que ens explica les seves vivències d’infància i la tétrica sort que va deparar als seus familiars aquell tràgic període. Per a fer-ho, i davant la manca de documents audiovisuals que deixèssin constància de les atrocitats comeses (eus aquí el motiu del títol del film), el cineasta asiàtic recòrre a l’ús de figures de plastilina per a reproduïr els fets que va narrant.




De Panh també trobareu el documental “S-21: La Máquina roja de matar” i la crònica autobiogràfica en paper “La Eliminación” a la xarxa de Biblioteques. Ambdues obres tracten la mateixa temàtica de “La Imagen perdida”.