dilluns, 3 de setembre del 2012

USUARIS HABITUALS: David


Com vas conèixer la biblioteca? Fas ús d'altres biblioteques?

Vaig conèixer la biblioteca pocs dies després de la seva inauguració, passava cada dia pel davant per anar a casa.
Faig ús d'unes quantes biblioteques. La meva professió, sóc taxista, hem permet anar-hi. Les més habituals a més de la nostra són: Francesc Candel, Joan Miró, Sant Antoni, i Jaume Fuster. De fet, m'agrada conèixer diferents biblioteques per veure les diferents particularitats. L'última que he conegut és la de "Els Penitents" i m'ha agradat força, tot i no ser massa gran. La que tinc ganes que s'inauguri és una que es dirà Alkimia i es troba al carrer Indústria de Barcelona.

Quins serveis de la biblioteca utilitzes habitualment? 

El servei que més utilitzo, amb diferència, és el de préstec de llibres i, ocasionalment, de cd i dvd. 

Qué és el que més t'agrada de la biblioteca o qué destacaries com a més interessant. Tens algun suggeriment de millora?

El que més m'agrada és l'espai i la llum que té la biblioteca, el tracte que he rebut dels bibliotecaris i les novetats que arriben força aviat.
El meu suggeriment seria que la biblioteca disposès d'una cafeteria , el plaer de prendre un café mentres gaudeixes d'un bon llibre en el silenci de la biblioteca és incomparable.

Quin tipus de documents agafes en préstec? Pots recomanar-nos  algun títols?

Habitualment acostumo a tenir més de deu llibres a casa (de la biblioteca evidentment). Us recomano..

Novel·la negra:

Recomanaria l'escriptor Petros Markaris, el seu comisari Kostas Jaritos és un home antiquat, irònic i perspicaç que ens dona una visió de la Grecia actual impagable. Defensa cerrada és un bon títol per començar. També destacaria l'autor Philip Kerr. El seu inspector Bernie Gunther és un home dur que viu a l'època a la que els nazis arriben al poder. Es veu obligat a lluitar contra aquest poder per resoldre els casos. Un bon inici seria amb el títol Violetas de marzo.

De Henning Mankell no he llegit la saga de l'inspector Wallander, és un dels meus pendents, però la seva novel·la El Chino és un llibre impressionant. Alterna dues històries llunyanes en el temps i l'espai que acaben unint-se en un assassinat brutal.
No voldria oblidar-me de Petirrojo de Jo Nesbo, un altre llibre que barreja el nazisme i els assassinats.

Literatura oriental:
Un escriptor xinès impressionant és Mo Yan. Té la capacitat de barrejar  la violència més cruel a la Xina de la revolució cultural amb el sentit de l'humor més pur i simple. El seus llibres et fan sentir totes les emocions. Las Baladas del ajo, Grandes pechos, amplias caderas o La vida y la muerte me estan desgastando son tres títols imprescindibles. El primer i el tercer títol són crítiques des de diferents punts de vista al règim comunista i les seves incongurències, el segon és un elogi a la maternitat. 

Un altre autor molt recomanable és l'escriptor japonès Natsume Sôseki. Crea uns personatges que tenen una candidesa i una bona fe extremes i els posa en situacions ridícules i alhora encantadores. Dos bons títols són Botchan i Sanshiro.

Masuje Ibuse és un escriptor que va sobreviure a la bomba atòmica d'Hiroshima. Amb la seva novel·la Lluvia negra  ens trasllada al dia que va esclatar la bomba i ens posa a la pell d'un tiet que ha de casar a la seva neboda òrfena quan a la noia li comencen a sortir els primers síntomes de les radiacions. La descripció de la ciutat desolada i les víctimes per tot arreu és esfereïdora, sobretot quan penses que l'escriptor les va viure en primera persona.

Yu Hua és un altre escriptor xinès que amb la seva novel·la Brothers crea una història rodona amb dos germans protagonistes portant-los des de la Xina de la revolució industrial a l'actualitat amb totes les seves incongruències.

Per últim, us recomano l'autor Harry Wu amb la seva novel·la autobiogràfica Vientos amargos, ens trasllada als camps de concentració xinesos on entra pel fet de pertànyer a una família pressumptament burgesa i intel·lectual a la Xina de Mao.