El 16 de setembre de 1987, 24 paÏsos van signar el Protocol de Montreal per atenuar l'efecte de les substàncies que destrueixen la capa d'ozó. En 1998, en reconeixement dels assoliments extraordinaris del Protocol, l'Assemblea General de les Nacions Unides, en la seva Resolució 49/114, va proclamar el 16 de setembre Dia Internacional de la Preservació de la Capa d'Ozó, destacant els notables beneficis pel medi ambient i la salut que ha aconseguit aquest tractat sense precedents.
L'any 2012 pren
una importància especial perquè es commemora el 25º aniversari de la creació del
Protocol de Montreal.
L’anomenada capa d'ozó és una regió atmosfèrica entre els 15 i els 35 km d'altura, on es concentra prop del 90% de tot l'ozó que existeix en l'atmosfera. L'ozó es compon de tres àtoms d'oxigen. El paper de l'ozó en l'estratosfera és fonamental perquè filtra la radiació ultraviolada. Aquesta radiació causa danys als organismes com la pell i els ulls (cremades, càncers, cataractes) i afebleix el sistema immunològic, a més de reduir el rendiment de les collites.
Documents de la Biblioteca de
Viladecans que ens parlen de la capa d’ozo
-
BAIRD, Colin.
Química ambiental. Barcelona
[etc.] : Reverté , cop. 2001. 614.7 Bai
- CACHO, Javier.
El Agujero de ozono : Antártida. [Madrid]
: Tabapress, cop. 1989. 551.51 Cac
- FIGUERUELO,
Juan E. Química física del medio ambiente.
México : Benemérita, 2001. 614.7 Fig
- VELÁZQUEZ,
Federico. 25 preguntas sobre el cambio
climático. San Lorenzo de El Escorial, Madrid, 2005. 551.5 Vel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada