Nascut a Solsona es va formar com a músic des de molt petit. El 1996 li otorguen el Premi Èxit de Catalunya de Catalunya Ràdio que suposa el tret de sortida de la seva carrera com a cantautor. Des de llavors ha gravat sis treballs que reflexen una gran inquietud creativa i un marcat eclecticisme. Tots els discos han estat guardonats amb diferents premis musicals i lloats per la crítica.
A la web de Roger Mas podem llegir que la seva música "s'inspira en tres pilars: les músiques modernes, les d'arrel i els sons ancestrals del món". Les seves lletres mesclen el llenguatge del carrer, el llenguatge literari i els parlars que es van perdent. Es tracta d'un músic inclassificable que alguns volen entroncar per algun dels seus treballs amb la tradició Galàctica (Jaume Sisa, Pau Riba i d'altres boletaires) encara que és impossible d'encasellar en un sol estil.
Fent un repàs de la seva discografia destaquem el seu debut amb Les flors del somni on esbossa el seu univers tocat pel bolet i continua amb Casadefont (1999). Es consolida com a artista de culte amb la publicació del seu disc més arriscat i experimental, En el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la senyora de guants vermells (2001). El seu quart àlbum, dp (2003) torna a acostar-se més al pop i al rock més tradicionals i el cinquè, Mística domèstica, produït per Raül Fernández (Refree) és el més pop de tots, molt recomanable.
En el seu darrer treball, Les cançons tel·lúriques (Premi Puig Porret 2008), trobem poemes musicats de Jacint Verdaguer. Mas despulla la tradició catalana i europea i l'acompanya amb una guitarra de blues-rock, o amb ragues hindús o amb cants harmònics orientals.
El resultat el podreu comprovar a la biblioteca, Us hi esperem!
Com a curiositat podeu veure un vídeo on Roger Mas fa una curiosa versió d'un super èxit de Paulina Rubio..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada