A la Biblioteca ens ha despertat sentiments contradictoris la musico-recomanació d’aquesta quinzena. Ens ha encantat des de la primera escolta, però ens hem fet creus que hagi estat una descoberta d’entre les novetats musicals que ens van arribar durant la segona meitat de l’any passat. Per què no es parla més de Paula Valls?
I és què “I am”(2018), primer àlbum d’aquesta joveníssima -19 anys- artista de Manlleu, és un treball exquisit alhora que accessible, (quasi) per a tots els paladars. El pop-rock, el folk, el soul i l’r’n’b conviuen en aquest disc de cançons rodones i producció tant cuidada com viva i orgànica en la seva sonoritat.
La suau malenconia de l’inicial “My old piano”, la força de “Circles” i “Again”, la dolçor de “Cançó de bressol” (únic tema propi que no canta en anglès), l’ombrívola inquietud de “Monsters”, la tendra revisió de “Que tinguem sort” de Lluís Llach (on combina una pista de veu seva cantant-la de petita)…esteu davant un conjunt de peces sense sobrants que, vista la seva poca projecció mediàtica, probablement vosaltres també haureu de descobrir.
A la Biblioteca trobareu més discos de pop català i a la Xarxa el primer EP que va publicar Valls.
(foto: Claudia Campos)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada