Sou aficionats/des a les cintes
d’adolescents que viuen experiències que els hi fan descobrir de què va això de
la vida (el que es vindria a conèixer com a “pel·lícules d’aprenentatge”)?
Doncs gaudireu molt amb “El
novato”, un film que aquí va tenir una estrena d’aquelles de vist i no vist,
la qual cosa el converteix ara en un treball a reivindicar.
Guardonat amb el premi a la
millor òpera prima al Festival de San Sebastián de l’any 2015, aquest
llargmetratge de debut de Rudi Rosenberg (que treballa en el gremi des de
mitjans dels anys noranta, tot i que fins al 2010 com a actor) té un punt de
partida al qual el cinema ha recorregut mil i una vegades: la de l’estudiant
-aquí Benoît, catorze anys- que canvia d’escola i ha de començar de zero.
La vàlua de la pel·lícula, però,
és molt menys habitual en aquesta mena de cintes. Tot i que el to no deixa de
ser amable, Rosenberg sap trobar un agredolç equilibri entre les situacions
agradables i les desagradables que viu el personatge principal, i el rodeja de
companys/es peculiars alhora que creïbles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada