divendres, 16 de setembre de 2011

EL LLIBRE DEL MES: "Los Garriris" de Mariscal

Hi va haver una època, molt abans de convertir-se en el pare de la mascota olímpica Cobi, en la qual Javier Mariscal dibuixava historietes per a publicacions com El Rollo Enmascarado i El Víbora. Aquí van créixer i van madurar Los Garriris, les aventures dels quals arriben ara, reunides en una antologia publicada per Sins Entido.

"Sóc dislèxic i de petit vaig tenir grans dificultats per aprendre a llegir i escriure. Vaig fer servir el dibuix per entendre el món que m'envoltava. Sempre m'han encantat els apunts: dibuixar un fruiter de la cuina, una sala d'estar, una finestra, la cama de la meva àvia...", assenyala Mariscal. "D'altra banda, sempre he practicat l'escriptura automàtica, dibuixar sense pensar en res, deixant que el bolígraf o el llapis vagin per davant del pensament. Així van néixer personatges com els Garriris, que són la meva versió psicodèlica de les creacions de Disney", afirma.

El títol del còmic, segons l'autor, es deu a un defecte en la parla que el va turmentar de petit. "Quan era petit no sabia pronunciar "gr" era incapaç de lligar els dos sons. En el seu lloc, jo deia "garriri, garriri"". "Tractava que no es notés, perquè semblava tonto: no sabia llegir ni escriure, i a sobre cometia errors amb la parla", assegura Mariscal.

El còmic va sortir l'any 1973, concretament a les pàgines d'El Rollo Enmascarado. Els protagonistes de la trama, Fermín, Piquer i Julián, són tres ratolins que viuen sense preocupacions ni aclaparaments. Reivindiquen l'hedonisme com a forma de vida, i el seu únic objectiu és gaudir d'un bon dia de platja o d'una nit molt llarga a la discoteca de moda. "Em deien per on havien d'anar les històries", afirma Mariscal.

Entre els seus referents en el món de la historieta assenyala Josep Coll, Robert Crumb, Saul Steinberg, George Herriman, Winsor McCay o E.C. Segar i el Pumby de José Sanchís. Un dels darrers treballs que ha publicat és la celebrada pel·lícula i còmic Chico i Rita amb el director de cinema Fernando Trueba.

Font: Diari de Girona