dilluns, 29 de juny de 2009

Què llegir després de la saga Millenium d'Stieg Larsson

Els països escandinaus viuen actualment un boom d’autors devots del gènere negre. Potser havíem pensat erròniament que les seves societats eren idíl·liques i ordenades. Si ets fan de Henning Mankell i el seu inspector Kurt Wallander i ja has devorat la trilogia de Stieg Larsson, Millenium, potser necessitaras continuar amb autors d’aquesta fornada...
Amb les darreres novetats de novel·les que t’ofereix la biblioteca hi ha un grup de llibres de gènere negre nòrdics actuals. A continuació fem un repàs d'autors i títols...

Dahl, K.O. La muerte en una noche de verano

Conegut com el “Mankell norueg” ha creat el comissari en cap Gunnrstranda, un cínic molt peculiar que parla amb el seu peix i no comulga amb la seva condició de viudo. A La muerte de una noche de verano, investiga la mort d’una dona. És un relat apasionant amb tots els elements del gènere negre clàssic al que K.O. Dhal mai perd el control de la narració i permet que diferents accions paral·leles finalitzin en un sorprendent i vertiginós final.

Leif Davidsen. El danés serbio

Cobrir la guerra dels Balcans i la visita de Rushdie a Copenhague va influir a aquest autor per crear El danés serbio, un supervendas que satisfà el desig de qualsevol literatura nacional per comptar amb la seva versió Le Carré + Greene. Vuk, un assasí a sou camaleònic és contractat per un ex agent de la KGB per tal de liquidar a una autora anglo-iraní.

Ake Edwarson. Bailar con un ángel

A Bailar con un ángel, l’inspector suec Erik Winter porta roba d’Armani i escolta John Coltrane, però com és feliç de veritat és veient fútbol amb una cervesa a la mà i un puro a la boca. Té un cas no apte per estòmacs delicats, el que dibuixa un rastre de destripats cosos de joves suecs apareguts a hotels de Londres i Gotemburg amb signes de rituals macabres.

Kerstin Ekman. Ocurrió a orillas del lago

Ekman es va adelantar uns anys a la marea negra sueca però va adoptar una mirada més antropològica i un to més intimista que gran part dels que el seguirien. A Ocurrió a orillas del lago, enfronta a una mare i una filla amb un traumàtic record: el descobriment de dos cadàvers a les proximitats d’una cabanya a la que planejaven instal·lar-se. L’atzarosa visió d’un rostres fa resorgir un doble crim sense resoldre gairebé vint anys després...

Anne Holt. Crepúsculo en Oslo

Anne Holt té un currículum impressionant: és editora i presentadora d’informatius a la televisió noruega, assesora de la policia, advocada, ministra de Justícia i novel·lista negra d’èxit. El seu superintendent Yngvar Stubo constitueix un exemple de decència i integritat i està casat amb Inger Johane Vik, antigua profiler del FBI. A Crepúsculo en Oslo, el matrimoni, amb una bebé i l’educació d’una altra filla afectada d’una lleugera deficiència mental i amb traumes del passat, haurà de reunir esforços per a neutralitzar a un assasí en sèrie que mata a figures públiques amb macabres rúbriques.

Mari Jungstedt. Ningú ho ha vist

(També disponible en castellà, Nadie lo ha visto)

Si Larsson va supossar un terratrèmol internacional d’escala 11 en l’escala de Richter, aquesta compatriota s’ha quedat a penes a dos punts per sota. Com Larsson, Jungsted no es cap prodigi literari, però domina els mitjans de l’entreteniment. Deu anys treballant com a redactora de notícies televisives constitueix una bona pràctica per a la concisió i el ritme, que a Ningú ho ha vist- primer dels cinc títols al voltant de l’inspector Anders Knutas- possa al servei d’una història de sàdic assassí de dones que pertorba l’armonia de la pacífica illa de Gotland.

Christian Jungersen. La excepción

Best seller a Dinamarca, publicada a 13 països i escollida pel New York Times com una de les novel·les més destacades del 2007, La excepción, segon llibre de Jungersen, és un dilatat (669 pàgs) i asfixiant thriller que ens condueix a la malaltissa ment d’un torturador per intentar indagar en la gànesis del Mal. Dues treballadores del Centre danès d’Informació sobre el Genocidi reben mails als que son amenaçades de mort.

Thomas Kanger. El hombre de los domingos

Segons Anne Holt, Kanger és el proper gran nom de la literatura escandinava. El hombre de los domingos és un dels 5 thrillers que aquest periodista ha consagrat a la figura de Elina Wink, agent del grup d’Homicidis de la Policia Sueca. Aquí reobre un antic cas d’assasinat que està a punt de prescriure.

Jens Lapidus. Dinero fàcil

Jens Lapidus reinventa el gènere policíac. Advocat jove però sobradament exitós ha entusiasmat tant al seu país com a nivell internacional amb la seva crua aproximació als essers humans marginals (presidiaris, matons, traficants, toxicòmans, prostitutes, ladrons...) que conformen l’altre cens de la capital sueca. Idoni pels que disfruten la jerga de James Ellroy i Guy Ritchie.

Äsa Larsson. Aurora Boreal.

El cognom de l’autora ens sonarà a tots però, a més a més, l’infortunat Stieg Larsson va llegir amb fruïció el debut d’Äsa, Aurora Boreal, Premi de l’Associació d’escriptors suecs de Novel·la Negra i un mil·lió d’exemplars venuts al seu pais. La meitat de l’encant resideix en Kiruna, ciutat minera on va néixer l’autora i la seva heroïna, Rebecka Martinson, si bé les dues l’abandonen per exercir d’advocades. Situada a 200 km del cercle polar, amb boscos i muntanyes , és terra de caçadors de guineus. A aquesta ciutat haurà de retornar Martinson per motius personals misteriosos després del grotesc assasinat d’un predicador.

Jo Nesbo. Petirrojo

De nit, Jo Nesbo, ex analista de la Bossa, és el líder d’una banda noruega de rock, Di Derre. De dia treu a passejar al seu policia Harry Hole. L’any passat es va estrenar amb Petirrojo, apropament en clau de thriller al paper dels col·laboracionistes noruegs amb l’exercit alemany al front oriental, el seu posterior judici per traïdors a la patria i la seva traumàtica reinserció, tot això sumat a la psicòsi de la guerra. A la novel·la convergeixen diferents personatges i escenaris; hi tenen cabuda des d’intents de magnicidi a trastorns bipolars, traficants d’armes, xantatges sexuals i paràboles jueves.

Font: Qué leer