divendres, 22 de maig de 2009

Petit homenatge a Mario Benedetti

Diumenge passat ens va deixar l’escriptor i poeta uruguayà Mario Benedetti, un dels grans mestres de la literatura i autor de més de 80 llibres de poesia, novel•les, contes, assagos i guions de cinema. Les seves obres Montevideanos (1959), La Tregua (1960), Gracias por el fuego ( 1965) i Andamios (1996), entre d’altres, reflexen la seva mirada crítica d’esquerres, una veu valenta que el portaria a l’exili i a ser, fins els seus darrers dies, un ferm detractor de la política exterior dels Estats Units.
Els cantants Joan Manuel Serrat i l'uruguaià Daniel Viglietti, entre d'altres, han adaptat alguns dels seus poemes que parlen sobre l'amistat, l'amor i el compromís social.

Aquí us deixem una petita mostra de la seva obra per tal de recordar-lo: una de les seves poesies més conegudes i un poema musicat per Joan Manuel Serrat.


No te salves

No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo

pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo.