dilluns, 5 de novembre del 2018
dimarts, 30 d’octubre del 2018
La Musico-recomanació: “Cançons violeta” de Les Kol·lontai (2018)
Una de les primeres
músico-recomanacions que us vam fer en aquest blog va ser la del supergrup de
cantautores folk-pop-rock Case/Lang/Veirs,
i ara tornem a parlar d’un altre supergrup de similar i variada paleta musical,
però de casa nostra: Les Kol·lontai.
“Cançons violeta” és
el primer treball discogràfic d’aquesta banda formada ni més ni menys que per Silvia Comes, Ivette Nadal, Meritxell Gené,
i Montse Castellà. S’autodenominen “grup
de cançó revolucionària i feminista”, i el reguitzell d’escriptores els textos
de les quals adapten musicalment no deixa lloc a dubtes: Montserrat
Roig, Alda
Merini, Maria
Mercè Marçal, Felícia
Fuster, Zoraida
Burgos, Montserrat
Abelló, etc…a més, a més, el seu nom fa referència a la també escriptora i pionera pol·lítica AlexandraKol·lontai, la primera dona que va ocupar un càrrec dins el govern d’un país.
Com a curiositat
final: Les Kol·lontai es van formar a proposta del Festival de Cançó Barnasants, després que totes quatre artistes coincidissin sobre l’escenari en
un concert commemoratiu pel vint-i-cinquè aniversari de la llibreria Pròleg,
organitzat pel propi festival.
(Fotografia: Juan
Miguel Morales)
dimecres, 3 d’octubre del 2018
dimarts, 4 de setembre del 2018
La Cinemato-recomanació: “Mujeres del siglo XX” de Mike Mills (2016)
Un dels reptes que
tenim a la Biblioteca respecte al fons de pel·lícules és estar a l’aguait de
les cintes que s’estrenen directament al mercat de DVD sense passar per les
sales de cinema. Alguns d’aquests films són molt més interessants que bona part
d’altres que si arriben a la gran pantalla, com és el cas de “Mujeres del siglo XX”
de Mike Mills.
Ambientada a
Califòrnia a finals dels anys setanta, aquesta cinta estatunidenca narra la història
de tres dones de diferents edats (vora els cinquanta –Annette Bening-, vora els
trenta –Greta Gerwig-, i en l’adolescència –Elle Fanning-), però no creuant les
seves peripècies sinò fent-les pivotar al voltant d’un noi de quinze anys, fill
de la primera d’elles, company de pis
de la segona, i amic de la tercera.
Mills aconsegueix
desenvolupar amb bon ull i subtilesa la vida d’aquests tres –quatre-
personatges, impregnant, a més, el film d’una suau, sensible i mesurada capa de
malenconia (i una mica de nostàlgia) de la qual ja va cobrir el seu precedent
film, la tendra “Beginners
(Principiantes)” (2010).
dimarts, 21 d’agost del 2018
La Musico-recomanació: “Dust” de Laurel Halo (2017)
Potser com estiu és època de festivals musicals, aquesta quinzena hem decidit recomanar-vos una de
les més recents incorporacions al nostre fons, “Dust”, obra d’una
artista que s’ha deixat veure pel festival Sónar en un parell d’ocasions: Laurel Halo.
Nascuda a Michigan
l’any 1985, Halo segueix sent una desconeguda per al gran públic, tot i que és
un nom cabdal d’entre els sorgits aquesta dècada per als aficionats/des a la
música electrònica, sobretot en la seva vessant més experimental i inquieta.
A “Dust”, però, i
sense abandonar dita experimentació amb els efectes sonors, ja sigui a nivell
ambiental o via l’ús de percussions, s’apropa a una proposta més ballable i
lleugera. És el seu tercer àlbum (també ha publicat cinc EPs), i entre les diverses
col·laboracions que presenta destaca la presència d’una altra músic emergent dels
darrers anys, tot i que dins el gènere pop: Julia
Holter.
A la Xarxa de
Biblioteques trobareu altres àlbums d’Halo.
dimarts, 7 d’agost del 2018
La Cinemato-recomanació: “Un minuto de gloria” de Kristina Grozeva i Petar Valchanov (2016)
Us ve de gust una comèdia per a suportar
amb un somriure la xafogor de l’estiu? Doncs no espereu una recomanació hollywoodenca, perquè aquesta quinzena
us volem donar a conèixer una molt destacable pel·lícula de…Bulgària: “Un minuto de gloria” de
Kristina Grozeva i Petar Valchanov.
Multipremiada a diversos
festivals (inclós, ben a prop nostre, el Festival de Gijón, on va rebre ni més
ni menys que els guardons a Millor Film, Millor Guió, i el Premi de la Crítica),
explica la història d’un humil treballador de ferrocarrils que rep com a
recompensa un rellotge després de trobar-se un milió de levs –la moneda
búlgara- i portar-los íntegrament a la policia.
Els problemes per al protagonista
(i la tragicomèdia barrejada amb embolics burocràtics) començaran quan vulgui
recuperar el seu antic però funcional rellotge, el qual per una badada es queda
la cap de relacions públiques del Ministeri de Transport del país. El tàndem de
realitzadors desenvolupen la trama amb sobrietat i cert distanciament, ressaltant
encara més la comicitat no sempre amable de la situació.
De la Xarxa de Biblioteques
podreu demanar l’anterior i també molt recomanable pel·lícula de Grozeva i
Valchanov: “La
lección”(2014).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)