Emili Teixidor i Viladecàs, pedagog, escriptor i periodista, autor de "Pa Negre",va morir dimarts passat a Barcelona als 78 anys. És un dels autors més llegits dels últims anys, gran divulgador de la literatura catalana que ha sabut arribar a tot tipus de públic.
Ja fa uns anys que va passar per la nostra biblioteca per comentar un dels seus llibres; també era gran aficionat a visitar escoles, fins i tot les de barris marginats perquè com ell deia "la meva vocació és ser mestre, i he estimat els alumnes com fills".
Va néixer a Roda de Ter l'any 1933, on hi ha una escola que duu el seu nom, és un fet que a ell li feia molta il·lusió. Va iniciar la seva producció amb diversos títols que han esdevingut clàssics juvenils, com ara Les rates malaltes (1967), premi Joaquim Ruyra, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L'ocell de foc (1969). Per al públic adult escriu el recull de narrativa Sic trànsit Glòria Swanson (1979), premi Crítica Serra d'Or, i les novel·les Retrat d'un assassí d'ocells (1988), El llibre de les mosques (2000), premi Sant Jordi de novel·la, i la més aclamada de totes, Pa negre
(2003), guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi
Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada. Continua la
seva producció amb la publicació de les novel·les Laura Sants (2006), i Els convidats (2010). Té obra traduïda al castellà, al francès, a l'italià i al portuguès.
També escriu guions per a la ràdio i la televisió, articles
periodístics i reculls d'articles de les seves intervencions
radiofòniques, com ara En veu alta: escrits per a la ràdio (1998).
El 23 de febrer de 2012
fou reconegut com a
Doctor honoris causa per la Universitat de Vic
(UVIC), primera distinció d'aquest tipus que oferia el centre universitari.
L'Escriptor Jaume Cabré el descriu com "un creador de relats i un novel·lista de pedra picada, creador de mons inconfusibles, sobre tot el que envolta el seu paradís perdut que és Roda de Ter passat pel sedàs de la literatura".
El món de la duríssima infantessa que va viure la gent de la seva edat i, en aquest cas, en l'àmbit rural, que era el seu. Ha tingut l'alegria de veure-ho reflectit en la pel·lícula Pa negre.
Emili Teixidor, va passar de ser un autor popular a fenomen d'èxit de Pa negre. Quan l'autor va saber que Agustí Villaronga dirigiria l'adaptació al cinema va decidir immediatament quin havia de ser el seu paper: no ficar-se pel mig i deixar fer el director mallorquí. Tenia una gran confiança en ell, només va donar-li un consell: que els personatges no diguessin mai t'estimo, perquè "després de la guerra si una criatura deia t'estimo li clavaven una plantofada", afirmava. Villaronga va saber traslladar el món literari de Teixidor incorporant-hi ingredients provinents d'altres llibres que havia escrit.
El que va passar més tard ho podriem resumir en xifres:
- 2.675.00 euros de taquilla
- 438.333 espectadors
- més de 150.000 DVD
- 13 Premis Gaudí
- 9 Premis Goya
- 100.000 exemplars venuts en català
- Sel·lecció per representar Espanya als Premis Oscar
Emili Teixidor es va covertir en un autor universal. Però el que més il·lusió li va fer va ser "trencar les barreres que, de vegades, separen els autors catalans d'Espanya.
El comiat més sincer per aquest gran escriptor que estimava molt el seu país, lliure de pensament i capaç d'escoltar...
Aqui teniu la notícia de la seva mort publicada al diari La Vanguardia el 18 de novembre de 1960.