Arnaldur Indridason . La mujer de verde. Barcelona: RBA, 2009. N Ind
L'autor islandés Arnaldur Indridason és el nou nom d'un fenòmen encapçalat a Espanya pels suecs Stieg Larsson i Henning Mankell. La mujer de verde és una de las novel·les negres més premiades y elogiades dels darrers anys a Europa i Estats Units on s’han venut cinc mil·lions d’exemplars. Un dels temes de la novel·la és el de la violència de gènere, un punt que l'uneix amb Larsson, amb escenes de gran duresa. Indridason ha publicat ja deu novel·les protagonitzades pel seu vell inspector Erlendur Sveinsson tot i que el lector espanyol nomès té accès a "Las marismas" (2002) . En aquesta darrera novel·la l'inspector s'enfronta a la intriga de la trobada d'uns ossos humans a les obres d'una urbanització a Reyjkavik.
John Le Carré. L’home més buscat. Barcelona: Plaza & Janés, 2009. N Le C
Una altra gran novel·la de John Le Carré. El protagonista, Issa, ha aconseguit fugir d’una presó turca i ara es troba a Hamburg. Allà compta amb l’ajuda d’una jove advocada i d’un banquer per tal de poder cobrar l’herència que li ha deixat el seu pare i destinar-la a diverses ONG islàmiques, però els serveis secrets alemanys sospiten que les seves intencions són ben diferents...A més d'oferir una subtil i intel.ligent denúncia sobre la lluita antiterrorista, i de bussejar en les clavegueres de l'economia, L'home més buscat és també la història d'un insòlit triangle d'amors impossibles i un esplèndid retrat de la ciutat d'Hamburg, des de la qual Le Carré va viure el 2001 els atemptats de l'11-S.
Lloyd Jones. El Señor Pip. Barcelona: Seix Barral, 2008. N Llo
Quan esclata el conflicte i els soldats arriben a l’illa de la Matilda, d'entre tots els habitants només hi queda un home blanc, el curiós senyor Watts. Els nens l’anomenen Pop Eye i és l’únic que els pot donar classe. El senyor Watts comença a llegir-los en veu alta 'Grans esperances', del seu amic el senyor Dickens. Aviat, l’heroi de Dickens, Pip, comença a fer-se més i més vívid als ulls de la Matilda. Pip es converteix en una persona real; l’amistat més gran de la seva vida acaba de néixer. Però Matilda no és l’única que creu en l’existència d’en Pip. I, en una illa en guerra, el poder de la imaginació pot ser una cosa molt perillosa.
És la primera obra traduïda al català de Lloyd Jones (Nova Zelanda, 1955) i arriba a partir d'una traducció d'Ernest Riera. 'El senyor Pip' ha sigut finalista del premi Booker.
Arturo Pérez Reverte. Ojos azules. Barcelona: Seix Barral, 2009. N Per
Pérez-Reverte ens transporta fins la nit del 30 de juny de l’any 1520, quan els Azteques fan marxar els conqueridors espanyols i aquests, per tal de salvar-se, han de deixar tot l' or. Un dels soldats però, no vol marxar sense l’or, encara que el capturin. Una història de violència, ambició i mestissatge, que resumeix la nit més dramàtica de la conquesta de Mèxic.
Segons Pere Gimferrer al pròleg d’aquesta edició es tracta d’una "Miniatura magistral de la escritura de Pérez-Reverte, Ojos azules me trae a la memoria cierta frase de Emerson que solía recordar Borges: comprendiendo un momento de la vida de un hombre, podremos comprender toda su vida. Del mismo modo, quien lee Ojos azules no sólo percibe la vida entera del soldado que la protagoniza, sino el alcance y significación del extenso episodio épico en el que se inserta, y, en otro sentido, la dimensión de toda la numerosa, variada y rica trayectoria narrativa de Arturo Pérez Reverte”
Kate Summersacale. El asesinato de Road Hill. Barcelona: Lumen, 2008. N Sum
El asesinato de Road Hill és un relat verídic d’uns dels episodis més sinistres i esgarrifosos de la historia del crim. L'estiu de1860, a una elegant mansió anglesa, els Kent descobreixen que el nadó de la família ha desaparegut del seu bressol. La recerca del nen acabarà amb la troballa del seu cos sense vida. L'inspector Jack Whicher, de Scotland Yard, s'encarregarà d'investigar l'assassinat. L’autora del llibre, Kate Summerscale, va investigar els fets i els va recollir en un llibre documentat i detallista que, a més de ser tant amè com una novel·la, aporta detalls de la vida quotidiana de l’època i reflexa la influencia que va tenir aquesta novel·la en posteriors narracions detestivesques i fa esmena dels curiosos sistemes d’investigació, de la percepció social del detectiu (una figura que començava a sorgir dintre de la policia en aquella època) i de les persones que influien en un assumpte d’aquest tipus d’àmplia repercussió social i política. Va ser el primer assesinat mediàtic de la història. Un crim que va remoure el delicat equilibri d’hipocresies i secrets que sostenia els ciments de la societat victoriana.
Clara Usón. Corazón de Napalm. Barcelona: Seix Barral, 2009. N Us
L'escriptora barcelonina Clara Usón ha estat guardonada amb el premi Biblioteca Breve 2009 amb "Corazón de napalm", una novel·la realista que, amb els anys vuitanta de rerafons, explica la història d'amor entre una mare i el seu fill. Una tragèdia contemporània amb notes d'humor. L'obra està protagonitzada per un adolescent que s'escapa de casa disposat a emular el seu heroi Sid Vicious, però que se n'adona molt aviat que ha de tornar al costat de la seva mare. Usón construeix aquesta història en paral·lel a la d'una pintora esbojarrada que veu amb escepticisme el món de l'art i la possibilitat de ser feliç.
