La Cinemato-recomanació: “Los Casos de Victoria” de Justine Triet (2016)

Tan a prop com ens queda França, sembla mentida que cineastes allà consagrats hagin estrenat aqui en comptagotes (cas, per exemple, de Claire Denis o Philippe Garrel) i que moltes de les seves noves promeses restin desconegudes en aquest costat dels Pirineus. La nostra cinemato-recomanació d’aquesta quinzena, “Los Casos de Victoria”, és obra d’una d’aquestes directores que están donant a parlar al país hexagonal: Justine Triet.

Amb tan sols un curtmetratge i dos llargmetratges com a bagatge, Triet ja pot presumir d’haver estat programada a festivals tan importants com els de Berlin (on, a més, va ser premiada) i Cannes, i les seves obres han rebut múltiples nominacions als premis César (l’equivalent gal als Goya). De fet, “Los Casos…” va optar a guardons per a la seva actriu principal –Virginie Efira- i els actors que la secunden –Vincent Lacoste i Melvil Poupaud-, així com a Guió Original (que ella mateixa ha coescrit) i Pel·lícula.

El film segueix la vida personal i professional, per moments barrejada, d’una advocada penalista sense estabilitat sentimental. El valor afegit que diferencia (cada cop menys, per sort) aquesta cinta d’altres comèdies del mateix perfil és que fuig dels tòpics, especialment dels que fan referència a la seva protagonista femenina.

A la Biblioteca trobareu més comèdies, i a la resta de la Xarxa altres treballs d’Efira, Lacoste i Poupaud.

La Cinemato-recomanació: “Ingrid goes west” de Matt Spicer (2017)

Si creieu que l’omnipresència i l’ús a vegades obsessiu de les xarxes socials i, sobretot, l’adoració d’algunes de les seves estrelles es mereix una comèdia que reflecteixi aquest pa nostre de cada dia, va bé que estigueu llegint aquest article perquè és senyal que encara no coneixeu la nostra cinemato-recomanació d’aquesta quinzena: “Ingrid goes west” de Matt Spicer.

Protagonitzada per la hilarant Aubrey Plaza (“Parks and recreation”) i Elizabeth Olsen (a qui coneixereu per ser la Bruja Escarlata a la saga “Vengadores”), la pel·lícula explica la història d’Ingrid, una noia que, fascinada per una influencer amb molt d’èxit, decideix intentar conèixer-la en persona i fer-se amiga d’ella. L’any 2017 va concursar al festival de Sundance, rebent el guardó al Millor Guió d’aquella edició (a casa nostra la vam poder veure a l’Americana 2018 abans que s’estrenés directament en DVD).

Sense voluntat de fer un retrat clínic i fidedigne d’aquesta realitat social i sí de tractar la temàtica endinsant-se dins el terreny de la sàtira per moments esbojarrada, Spicer, que amb aquesta cinta es va estrenar dirigint llargmetratges, signa un treball d’allò més entretingut i força interessant.

A la Biblioteca trobareu més comèdies i a la Xarxa altres films amb Olsen o Plaza al seu repartiment.

La Cinemato-recomanació: “Demonios tus ojos” de Pedro Aguilera (2017)

La nostra cinemato-recomanació d’aquesta quinzena no és de terror, però us garantim que us remourà per dins i us generarà torbament i fins i tot malestar (plaent o no, ja depèn de cadascuna). Si busqueu emocions fílmiques fortes, llavors “Demonios tus ojos” és el que necessiteu.

Dirigida i coescrita pel poc prolífic -3 llargmetratges en 11 anys- Pedro Aguilera, i programada als festivals de Rotterdam i al barceloní D’A, la cinta explica la història d’un director espanyol de cinema que viu a Los Ángeles sense mantenir contacte amb la seva familia fins que un dia topa amb un vídeo pornogràfic protagonitzat per la seva germana petita (Ivana Baquero, la nena d'“El Laberinto del Fauno”). A partir d’aquest descobriment, tornarà a Espanya, rependrà la relació familiar, i, sobretot, indagarà en la vida de la seva germana.

Sense recòrrer a escarafalls visuals ni explicitar la sordidesa de l’argument, Aguilera desenvolupa el film amb una precisió i una contenció de to que respecta la nostra visió deixant-nos a soles amb la incomoditat moral de la seva narració.  

A la Xarxa de Biblioteques trobareu sèries i més pel·lícules amb Baquero en el seu repartiment, i les anteriors cintes d’Aguilera.

La Cinemato-recomanació: “Brawl in cell block 99” de S. Craig Zahler (2017)

Si penseu que un cop de puny (i, per extensió, qualsevol agressió física) és concis, contundent i a vegades dolorós fins i tot per a qui l’etziba, i que el cinema senzillament hauria de representar-ho en pantalla de forma realista, llavors gaudireu amb la nostra cinemato-recomanació d’aquesta quinzena. A “Brawl in cell block 99” la violencia és puntual, però fa mal veure-la. Molt de mal.

Estrenat directament en format DVD/Blu-ray i a plataformes VOD tot i haver deixat empremta (sense recompensa amb forma de guardó) als festivals de Venècia i Sitges de l'any 2017, aquest film escrit i dirigit pel cada cop menys desconegut S. Craig Zahler (“Bone Tomahawk”) explica la història d’un exboxejador amb un passat tèrbol com a traficant de drogues que és detingut mentre realitza un últim treball. Un cop a dins de la presó, i com a compensació, haurà de matar a un reu que està tancat al mòdul més salvatge del centre penitenciari.

Amb Vince Vaughn com a actor principal i el veterà Don Johnson en un paper secundari (tot i que molt important), la vàlua de la pel·lícula no és el seu argument, que de ben segur us resultarà d’allò més conegut i suat, sinò com Zahler el desenvolupa (paciència: està cuinat a foc molt lent), i, sobretot, el verisme amb que planteja les comptades seqüències violentes de la cinta. Us faran recargolar de la impressió.

A la Biblioteca trobareu l’anterior film de Zahler, el citat i també molt recomanable i particular western caníbal “Bone Tomahawk”(2015), i altres pel·lícules on apareix Vaughn.

La Cinemato-recomanació: “Zama” de Lucrecia Martel (2017)

Va ser el pla B de Lucrecia Martel davant l’impossibilitat de rodar un altre projecte; va perdre a la seva principal productora i hi van haver de participar (i posar d'acord) una vintena de diferents; es va haver de posposar la seva estrena del 2016 al 2017 per malaltia de l’abans citada cineasta argentina…però, finalment, “Zama” va poder veure la llum, i aquesta quinzena la podem reivindicar a la nostra cinemato-recomanació.

Adaptació d’una novel·la de l’escriptor també argentí Antonio di Benedetto, el film, presentat finalment al festival de Venècia després de fer fallida dos anys seguits entre les seleccionades a Cannes, transcorre al segle XVII i mostra la crisi existencial que viu un oficial espanyol, Don Diego de Zama, mentre està a l’espera d’ésser enviat d’Asunción (Paraguai) a Buenos Aires, i, alhora, veure reconeguts els seus mèrits militars.

Amb Daniel Giménez Cacho i Lola Dueñas com a intèrprets més famosos del seu repartiment, “Zama” exposa de forma inusual i estimulant la desorientació derivada de dita crisi d’identitat del seu protagonista, situació vital que ja vivien els personatges principals de “La niña santa”(2004) i “La mujer rubia”(2008), els anteriors llargmetratges de la directora sudamericana.

A la Biblioteca trobareu més films amb Dueñas, mentre a la Xarxa de Biblioteques trobareu altres cintes amb Giménez Cacho i la resta de llargmetratges de Martel.

La Cinemato-recomanació: “Mujeres del siglo XX” de Mike Mills (2016)

Un dels reptes que tenim a la Biblioteca respecte al fons de pel·lícules és estar a l’aguait de les cintes que s’estrenen directament al mercat de DVD sense passar per les sales de cinema. Alguns d’aquests films són molt més interessants que bona part d’altres que si arriben a la gran pantalla, com és el cas de “Mujeres del siglo XX” de Mike Mills.

Ambientada a Califòrnia a finals dels anys setanta, aquesta cinta estatunidenca narra la història de tres dones de diferents edats (vora els cinquanta –Annette Bening-, vora els trenta –Greta Gerwig-, i en l’adolescència –Elle Fanning-), però no creuant les seves peripècies sinò fent-les pivotar al voltant d’un noi de quinze anys, fill de la primera d’elles, company de pis de la segona, i amic de la tercera.

Mills aconsegueix desenvolupar amb bon ull i subtilesa la vida d’aquests tres –quatre- personatges, impregnant, a més, el film d’una suau, sensible i mesurada capa de malenconia (i una mica de nostàlgia) de la qual ja va cobrir el seu precedent film, la tendra “Beginners (Principiantes)” (2010).

A la Xarxa de Biblioteques trobareu les anteriors pel·lícules de Mills, mentre a la Biblioteca de Viladecans trobareu altres treballs de Bening, Gerwig, i Fanning.

La Cinemato-recomanació: “Un minuto de gloria” de Kristina Grozeva i Petar Valchanov (2016)

Us ve de gust una comèdia per a suportar amb un somriure la xafogor de l’estiu? Doncs no espereu una recomanació hollywoodenca, perquè aquesta quinzena us volem donar a conèixer una molt destacable pel·lícula de…Bulgària: “Un minuto de gloria” de Kristina Grozeva i Petar Valchanov.

Multipremiada a diversos festivals (inclós, ben a prop nostre, el Festival de Gijón, on va rebre ni més ni menys que els guardons a Millor Film, Millor Guió, i el Premi de la Crítica), explica la història d’un humil treballador de ferrocarrils que rep com a recompensa un rellotge després de trobar-se un milió de levs –la moneda búlgara- i portar-los íntegrament a la policia.

Els problemes per al protagonista (i la tragicomèdia barrejada amb embolics burocràtics) començaran quan vulgui recuperar el seu antic però funcional rellotge, el qual per una badada es queda la cap de relacions públiques del Ministeri de Transport del país. El tàndem de realitzadors desenvolupen la trama amb sobrietat i cert distanciament, ressaltant encara més la comicitat no sempre amable de la situació.

De la Xarxa de Biblioteques podreu demanar l’anterior i també molt recomanable pel·lícula de Grozeva i Valchanov: “La lección”(2014).

La Cinemato-recomanació: “Certain women: vidas de mujer” de Kelly Reichardt (2016)

Aquesta quinzena, la nostra cinemato-recomanació és a mitges una cinemato-reivindicació. La cineasta de la qual parlem no ha vist estrenada cap de les seves pel·lícules a les nostres sales de cinema tot i ser una de les directores estatunidenques més destacades d’aquest segle: us convidem a que descobriu l’univers de Kelly Reichardt amb “Certain women: vidas de mujer”.

Habitual dels principals festivals de cinema (els seus llargmetratges han estat presentats a Cannes, Venècia, o Rotterdam, entre altres certamens), les cintes d’aquesta realitzadora i guionista nascuda a Florida només ens han arribat via festivals especialitzats, via plataformes –legals- d’Internet, o via DVD.

Dita darrera via és la que va seguir “Certain women…”. La pel·lícula es serveix de diversos relats curts de l’aquí també desconeguda escriptora nord-americana Maile Meloy per a connectar tres històries senzilles alhora que singulars protagonitzades per dones, i desenvolupades amb la precisa subtilitat que caracteritza el cinema de Reichardt.

A la Xarxa de Biblioteques trobareu un altre (i notable) film de Reichardt, “Wendy and Lucy”(2010).

La Cinemato-recomanació: “Clash” de Mohamed Diab (2016)

Si patiu de claustrofòbia, passareu una mala estona amb la nostra recomanació fílmica d’aquesta quinzena, tot i que no tingui res a veure amb el cinema de terror (o, ben mirat, potser sí). El motiu: “Clash” transcorre tota sencera dins un furgó policial.

Dirigida i coescrita pel director egipci Mohamed Diab, qui amb tan sols dos llargmetratges s’ha passejat per diversos festivals i és un dels realitzadors emergents dins el panorama cinematogràfic actual, la cinta situa la seva història l’any 2013, amb la revolució egípcia encara latent als carrers. Durant una jornada de disturbis, manifestants de idees polítiques i religioses diferents són detinguts i posats tots junts dins un furgó policial en el qual hauran de conviure durant diverses hores.

Seleccionada al Festival de Cannes 2017 i programada i guardonada –Millor Fotografia i Millor Director Novell- a la Semana Internacional de Cine (SEMINCI) de Valladolid d’aquell mateix any, “Clash” aconsegueix desenvolupar la seva peculiar premissa formal de forma reeixida, tot transitant diversos gèneres, amb moments tant de drama com d’intriga o fins i tot comèdia.

A la Xarxa de Biblioteques trobareu l’anterior film de Diab, “El Cairo 678”(2012).

La Cinemato-recomanació: “Personal shopper” / “The Neon demon” (2016)

A vegades, a la Biblioteca som conscients que incorporem al nostre catàleg de cinema títols que no són per a tots els gustos (o per a gustos majoritaris). Ho fem perquè el cinema innovador, arriscat, fins i tot exigent, cal defensar-lo i difondre’l, com és el cas de les dues novetats que reivindiquem avui: “Personal shopper” d’Olivier Assayas i “The Neon demon” de Nicolas Winding Refn.

“Personal shopper”, guardonat amb el premi al Millor Director al Festival de Cannes 2016, és un minimalista, intrigant, i original exemple de cinema fantàstic que defuig els tòpics del gènere. Explica la història d’una assessora de vestuari que, en paral·lel a la seva feina, creu estar contactant amb l’esperit del seu germà bessó, mort poc temps abans dels fets.

Per la seva part, “The Neon demon”, seleccionada a Cannes la mateixa edició que “Personal shopper” i posteriorment programada i guardonada al Festival de Sitges (Premi de la Crítica), és el retrat visualment aclaparador, psicodèlic, i fosc de la pèrdua de la innocència d’una noia que vol ser actriu a Hollywood. A la Biblioteca també disposem de la nocturna i suggerent banda sonora de la pel·lícula.

Recordeu que a la Biblioteca també trobareu en prèstec la mítica  “Drive” de Refn, mentre a la resta de Xarxa teniu diversos films tant del cineasta escandinau com d’Assayas.

La Cinemato-recomanació: “Crudo” de Julia Ducournau (2016)

Si sou persones fàcilment impressionables, millor que passeu de llarg de la nostra recomanació d’avui. Si sou vegetarians radicals, segurament tampoc us farà gràcia (o sí, si teniu un sentit de l’humor negre i una mica recargolat). Si sou totes dues coses, llavors segur que “Crudo” de Julia Ducournau és la pel·lícula que NO heu d’agafar en prèstec a la Biblioteca.

La cineasta francesa, encara una desconeguda tot i que ràpidament s’ha convertit en un dels noms més prometedors dins el gènere fantàstic i de terror, va escriure i dirigir aquesta història protagonitzada per una noia vegetariana que mai ha menjat carn i a la qual obliguen a empassar-se el fetge cru d’un conill com a novatada quan comença els estudis universitaris. En comptes de fastiguejar-la o fins i tot traumatitzar-la, l’experiència li obrirà nous horitzons…

“Crudo” va ser una de les sensacions del Festival de Cannes 2016, on va rebre el premi de la crítica a la secció paral·lela on es va projectar. Posteriorment, va anar acumulant reconeixements allà per on va passar (a casa nostra, va marxar de Sitges amb els braços plens: premi del jurat jove, premi al millor director/a debutant, i premi al millor film europeu) trajectòria culminada amb diverses nominacions als Premis Cèsar, incloses Millor Director/a, Millor Guió, Millor Primera Pel·lícula, i Millor Actriu Debutant.

No és per menys, donat que, més enllà de les seves escenes impactants, en el fons estem davant una original i reeixida representació del despertar sexual i el coneixement personal d’una adolescent.

Recordeu que al fons de cinema de la Biblioteca trobareu moltes més pel·lícules de terror.

La Cinemato-recomanació (especial Oscar): Greta Gerwig / Martin McDonagh

A finals de gener es va anunciar la llista de nominats/des als premis Oscar 2018, i entre noms totèmics com els de Steven Spielberg, Paul Thomas Anderson, Christopher Nolan, o Guillermo del Toro, dues pel·lícules de dos cineastes desconeguts per al gran públic han acumulat ni més ni menys que, respectivament, set i cinc candidatures als guardons de l’acadèmia de cinema estatunidenca: “Tres anuncios en las afueras” de Martin McDonagh i “Lady Bird” de Greta Gerwig.

McDonagh és més nombrat dins l’àmbit teatral, pel caràcter transgressor de les seves peces com a dramaturg (a la Biblioteca, de fet, trobareu la seva obra “La Reina de la bellesa de Leenane”), però, justament, ja té un Oscar a casa seva, rebut pel curtmetratge “Six shooter”(2004). A més, ja va ser nominat pel guió d’“Escondido en Brujas”(2008), el seu primer llargmetratge i amb el qual va mostrar un to còmic, mordaç i violent que li va fer guanyar comparacions amb Quentin Tarantino, i que continuaria a “Siete psicópatas”(2012). Dos films ben rebuts i que comptaven amb intèrprets consagrats (Colin Farrell, Ralph Fiennes, Woody Harrelson, Christopher Walken...), però que tot i així no li van proporcionar fama com a realitzador.

Gerwig, coneguda pels més cinèfils des de fa anys gràcies sobretot al film de Noah Baumbach “Frances Ha”(2012), coescrit també per ella mateixa, va començar la seva carrera professional l’any 2006, i el seu primer treball de renom el va coprotagonitzar amb Ben Stiller: “Greenberg”(2010). L’hem pogut veure a les ordres de Woody Allen a “A Roma con amor”(2012), així com treballant amb Al Pacino a “La sombra del actor”(2014), o fent petites aparicions a “Eden: Lost in music”(2014, i sota la direcció de la nostra admirada Mia Hansen-Løve) i la recent “Jackie”(2016), entre altres títols. Eminentment actriu, “Lady Bird” és la seva segona cinta com a directora (i la setena com a guionista).  

A la Xarxa de Biblioteques trobareu una altra peça teatral de Martin McDonagh, “El Tinent d’Inishmore”, així com un bon grapat més de films de Greta Gerwig.

La Cinemato-recomanació: “El porvenir” de Mia Hansen-Løve (2016)

L’any 2016, Isabelle Huppert va rebre desenes de premis i nominacions per la seva, tot sigui dit, brillant interpretació a “Elle” de Paul Verhoeven (una pel·lícula, per cert, que en els propers mesos ens arribarà a la Biblioteca). Però l’actuació de l’actriu francesa en aquest film no té res a envejar en mestria a un altre dels notables treballs en que va participar l’any passat: “El porvenir” de Mia Hansen-Løve.

La cinta de la encara força desconeguda realitzadora parisenca retrata els canvis que es produeixen en el dia a dia d’una professora de filosofia a partir de diversos fets, alguns més greus que altres, que van succeïnt dins la seva vida. 

Guardonada al Festival de Berlin amb el premi a la Millor Directora i reconeguda a un bon grapat de certamens d’arreu del món (Bucarest, Londres, Los Angeles, Jerusalem…), “El porvenir” destaca per l’extraordinària capacitat de Hansen-Løve a l’hora de desenvolupar sense excessos melodramàtics, amb sensibilitat i maduresa, la història d’aquesta docent.  

Recordeu que a la Biblioteca també trobareu disponible en prèstec l’anterior i també recomanable pel·lícula de la cineasta francesa, “Eden: lost in music”(2014), així com tres films amb Isabelle Huppert en el repartiment. 

La cinemato-recomanació: “The assassin” de Hou Hsiao-Hsien (2015)

Fem una aposta? L’any 2021, “The assassin” estarà present a bona part de les llistes dels millors films d’aquesta dècada que elaboraran les revistes cinematogràfiques d’arreu del món. I és que amb aquesta cinta, el seu director, Hou Hsiao-Hsien, va realitzar una pel·lícula d’arts marcials com no s’havia fet cap fins llavors (i com no s’ha tornat a repetir).

Premiat al Festival de Cannes 2015 (Millor Director i Millor Banda Sonora) i seleccionat al Festival de Sitges d’aquell mateix any, entre molts altres reconeixements rebuts, l’argument del que és per ara el darrer film del mencionat i prestigiós cineasta taiwanès pot dur a l’engany. Contextualitzada a la Xina del segle VIII, la cinta explica la història d’una assassina que rep la missió de matar a un governador amb el qual va tenir una relació amorosa quan eren joves, generant-li la situació un dilema personal.

Fins aquí, res d’especial: una premissa força familiar. La singularitat, doncs, de “The assassin”, es troba en l’enfocament de Hsiao-Hsien, molt més interessat en el drama que en l’acció (les baralles són tan directes com breus), i en la contemplació que en la narrativa (si no traieu l’entrellat polític és normal: el director i guionista el va embolicar expressament per a que ens quedem tan sols amb la idea general).

A la Xarxa de Biblioteques trobareu més films disponibles en prèstec de Hsiao-Hsien (a qui haureu de cercar com a Hou Xiaoxian).