La novel·la del mes: "Les generacions espontànies", de Mar Bosch Oliveras

L'Eva té la seva primera entrevista després d'una llarga temporada sense oportunitats. Decidida a aconseguir la feina, desplega el seu currículum, farcit d'experiències efímeres i radicalment heterodoxes. Resseguint-les traçarà un mapa de punts de la seva personalitat, marcada per una tossuderia incombustible i una visió curiosa del món que l'envolta, i convertirà el que havia de ser una entrevista formal en una conversa fluïda i desacomplexada.

La protagonista de Les generacions espontànies és un reflexe del món laboral actual: porta una llarga temporada atrapada entre l'atur, feines molt precàries, feines mal pagades i feines surrealistes. Tot això la porta a continues entrevistes de selecció que l' aterroritzen, tot i estar molt familiaritzada amb el tema. S'ha de construir un personatge per a cada ocasió, refer el seu currículum i realitzar tota una feina d'escenificació.

L'entrevista que protagonitza el llibre és una excusa per a fer un recorregut per aquest actual món laboral precari,  amb els abusos que comporta, i ja de pas, per d'altres problemes de l'individu, com les inseguretats i els problemes de parella o la soledat.

L'autora fa servir una descripció minuciosa amb disgressions contínues i una gran dosi d'humor, ironia  i surrealisme. Tot conforma una crítica social però amb un aire molt fresc, sense cap victimisme. Segons explica ella mateixa "El personatge es va trenant com si fos una cursa de relleus a través de les diverses feines que fa, cadascuna de les quals podria ser un conte. L'Eva ha treballat a un laboratori de préssecs, maquillant cadàvers, fent de detectiva privada i fent substitucions de mestra".

Mar Bosch és llicenciada en filosofia i especialitzada en periodisme cultural. Es va donar a conèixer amb Bedlam. Darrera les hores càlides, amb la que va guanyar el premi Just M. Casero (Empúries, 2013). La crítica literaria la va elogiar comparant el seu estil amb el de Pere Calders, a qui sempre reivindica,  i destacant la seva singularitat. Amb aquest segon llibre l'autora confirma la seva solidesa i ens ofereix un llibre molt fresc i hilarant, del tot recomanable.

  

10 NOVEL·LES DEL 2015 QUE HAURIES DE LLEGIR. Narrativa estrangera.

Us continuem recomanant novel·les a tenir en compte entre l'actual multitud de títols que es publiquen avui dia. Ara ve el torn de les novel·les estrangeres, 10 de les millors publicades el 2015, amb una molt bona crítica entre llibreters, mitjans de comunicació i bibliotecaris. Totes disponibles a la biblioteca!

Ja fa uns mesos us vam recomanar 10 novel·les en castellà i català del 2015, feu també una ullada. Són llibres molt interessants!

NOVETATS DE LA SETMANA: El regreso del Catón i El bar de las grandes esperanzas

Aquesta setmana destaquem dues novetats literàries interessants que ja podeu trobar a la biblioteca.

MATILDE ASENSI. El regreso del catón.

Gairebé quinze anys després de la publicació de El último Catón, Matilde Asensi torna amb El regreso del Catón, una de les novel•les més esperades i que serà un dels llibres més venuts d’aquest any.

Què poden tenir en comú la Ruta de la Seda, les clavagueres d’Istambul, Marco Polo, Mongòlia, i la Terra Santa? Això serà el que els protagonistes de El último Catón, Ottavia Salina i Farag Boswell, hauran d’esbrinar posant en risc les seves vides. Un misteri que comença al segle I de la nostra era.

Escrita amb rigor i amb un ritme que manté enganxats als lectors pàgina a pàgina fins el final, aquesta novel•la  és una combinació magistral d’aventura i història.

Amb més de 20 milions de lectors arreu del món, l'escriptora d'Alacant Matilde Asensi ha esdevingut tot un referent pels seguidors de best sellers de qualitat. L'any 2011 li van otorgar el Premio de Honor de Novela Histórica Ciudad de Zaragoza en reconeixement de la seva trajectòria i els mèrits de l'autora al llarg de la seva carrera literària en relació al gènere històric. Altres títols de l'autora són: El salón de ámbar (199), Iacobus (2000), El último catón (2001),  El origen perdido (2003), Peregrinatio (2004), Todo bajo el cielo (2006) i la trilogia Martín ojo de plata formada per Tierra firme (2007), Venganza en Sevilla (2010) i La conjura de cortés (2012).

J.R. MOEHRINGER. El bar de las grandes esperanzas

El nen protagonista d'aquest relat va crèixer amb la seva mare desprès de ser abandonat pel pare només néixer. Però ell sap qui és: un DJ de Nova York que té un programa de ràdio que ell escolta amb devoció fins que un bon dia desapareix d'antena. Llavors, sense ningú a qui escoltar,  trobarà refugi en l'amor de la seva mare i en el Dickens (el bar de la cantonada), un lloc on poetes policíes, jugadors d'apostes, lluitadors de boxa i estrelles del cinema tenen una història explicar. Allà, entre totes aquestes veus que el captiven, donarà veu al seu propi destí i s'anirà creant la seva pròpia identitat.

J.R. Moehringer (Nova York, 1964), periodista, va ser guardonat amb el Premi Pulitzer l'any 2000. Després d'haver col·laborat amb Andre Agassi en l'elaboració de Open, l'autobiografia del tenista, ha escrit Sutton, que es publicarà properament.

EL FILM DEL MES: Atrapado en el tiempo (1993)

Encetem aquesta nova secció de "El film del mes" per donar a conéixer el fons de cinema que ofereix la biblioteca. 

Aquest mes, concretament el diumenge passat 2 de febrer, es va celebrar El dia de la marmota a Punxsutawney (Pensilvania, Estats Units). Això ens porta a parlar d'una pel·lícula molt coneguda però que potser no es considera un clàssic, si no una divertida comèdia. Es tracta de "Atrapado en el tiempo",  pel·lícula de culte per a molta gent tot. Aqui teniu el que va passar aquest diumenge...

 

ATRAPADO EN EL TIEMPO
Dir. Harold Ramis. Amb Bill Murray, Andie MacDowell, Chris Elliott i Stephen TobolowskyDVD Atr

L'argument:

Phil, el hombre del tiempo de una cadena de televisión, es enviado un año más a Punxstawnwey, a cubrir la información del festival del Día de la Marmota. En el viaje de regreso, Phil y su equipo se ven sorprendidos por una tormenta que les obliga a regresar a la pequeña ciudad. A la mañana siguiente, al despertarse, comprueba atónito que comienza otra vez el Día de la Marmota.

Recomanació..

El tema del bucle en el temps, de que cada dia succeeixi el mateix, res canviï,  però que segons la teva conducta, els teus actes, puguis anar modificant el que passa al teu voltant, és molt interessant. Veiem un Bill Murray esplèndid que passa de l'actitud borde i altiva, a l' agressiva (quan veu que està atrapat), a la pasota (quan ni surt de l'hotel i ja intenta, fins i tot, suicidar-se), a la proactiva (intentant treure un profit per ell i pels demés: conèixer a la protagonista i saber com conquistar-la, salvar la vida dels que han de morir aquell dia, etc.).Tot acaba, casualment, quan Phil canvia d'actitud...

Les situacions que provoca tot aquest bucle són hilarants i el profit "filosòfic" que es pot treure és molt ineressant. 

Si ja sou fans de la pel·lícula, aquí teniu 8 curiositats sobre la mateixa, i un parell de vídeos per tornar a disfrutar! I si no, torneu-la a veure...

Els bibliotecaris recomanen... llibres pels més petits

Els bibliotecaris continuem trobant petites joies als prestatges de la sala infatil. Els contes i llibres pels més petits poden arribar a ser realment obres d'art. Us recomanem quatre títols molt diferents, no deixeu de mirar-los! 

Beatrice Rodríguez. Un día de pesca. Barcelona : Libros del Zorro Rojo, 2012. I*Rod

Poden conviure una gallina i una guineu? Aquest conte ens ensenya que sí. La gallina i la guineu esperen felices l'arribada de la seva cria. Nomès tenen un problema: la seva nevera està buida. Llavors la gallina decideix sortir a buscar menjar i deixa a la guineu a casa cuidant el seu ou. El conte té un final completament inesperat que confirma que les aparences gairebé sempre enganyen. 

Aquesta és la tercera aventura d'aquesta parella difícil després de El ladrón de gallinas i La revancha del gallo. Els tres contes destaquen per no contenir text però sí uns dibuixos tant expressius i divertits que la història s'enten amb tots els seus detalls. 

Louise Yates. En Dog i els llibres. Barcelona : Flamboyant, 2012. I* Yat

A en Dog li encanten tota mena de llibres. Li agraden sobre dinosaures, extraterrestres, animals, etc. Per aquest motiu en Dog decideix obrir una llibreria. Al principi no té massa clients però ell es passa el dia rodejat dels seus amics, els personatges dels llibres. De mica en mica li canvia la sort i consegueix fer realitat el seu somni: compartir amb tothom la seva passió per la lectura.

Genichiro Yagyu. Tetas. Valencia: Media Vaca, 2008. (Colecció El mapa de mi cuerpo, 3). I*Yag

Aquest conte forma part de la col·lecció El mapa de mi cuerpo format per sis llibres: Tetas, Costras, Agujeros de la nariz, Ombligo, Plantas i Dientes. Justament són zones del cos molt suggerents pels petits. L'autor explica d'una manera molt senzilla i divertidíssima com funciona el cos. 

A Tetas respon preguntes típicament infantils com per què els homes tot i tenir pits no tenen llet o com funciona l'alletament.  

Annelore Parot. Aoki. Barcelona: Baula, 2011. I*Par

L'Aoki és una kokeshi, una nina japonesa de fusta, que s'en va a Tokio a visitar a la seva amiga Yoko. El conte ens ensenya com viatja amb el tren bala, es disfressa amb les seves amigues, menja sushi i bento i descansa mentres contemplen els cirerers en flor.

Un conte amb il·lustracions precioses d'Annelore Parot, solapes desplegables i una sorpresa final. Recomanat per a nens i nenes de 3 a 6 anys tot i que també agradarà als grans

 LLIBRE 
 INFANTIL
 DEL 
 MES

16 MUJERES, muy, muy importantes.
de Jordi Sierra i Fabra i il·lustrat per Violeta Monreal.

Aquest llibre, és l'últim de la col·lecció SABER MÁS de l'editorial Bruño que hem rebut a la biblioteca. 
Segueix el mateix contingut que els altres, a cada doble pàgina hi ha amagats sis objectes que has de descobrir i informació web de cada protagonista.

És un llibre molt divertit on trobaràs dades molt curioses sobre algunes de les dones més importants de la història com: Cleopatra, Juana de Arco, Isabel la Católica, Teresa de Jesús, Jane Austen, Florence Nightingale, Marie Curie, Mata Hari, Isadora Duncan, Virginia Woolf, Coco Chanel, Frida Kahlo, Teresa de Calcuta, Maria Callas, Ana Frank, Valentina Tereshkova.

EL LLIBRE DEL MES: Viladecans, els llocs i les històries

Aquest mes us volem recomanar especialment un llibre que ens ajudarà a conèixer millor el nostre municipi i la seva història. Josep Lligades Vendrell, viladecanenc fundador de l'entitat local Grup Tres Torres per a la preservació i difusió del patrimoni històric i cultural de la ciutat, ens ofereix una guia per visitar Viladecans. Es tracta del llibre "Viladecans, els llocs i les històries".

En aquest llibre podem trobar itineraris i descripcions dels llocs més destacables  de Viladecans per la seva importància històrica, arquitectònica, artística, social, cívica, etc. 

Els llocs van des dels camps a l'Ermita de Sales (el lloc més antic), la Torre Modolell, la Torre Baró (castell dels senyors de Viladecans), la Torre Roja i la Quadra Burgusa, Can Bruguera, el camí de Canals o Sant Ramon.

Us deixem part d'una ressenya feta per José Luis Atienza, regidor de cultura de Viladecans, al blog Viladecans Punt de trobada.

El llibre adopta l’estil d’una guia, d’un viatge, per demostrar que  Viladecans  no ha començat de zero fa cinquanta anys, i invita al lector a un passeig per tot el terme, començant pels camps,   a una pujada a l’ermita de  Sales, una baixada  al centre de la Vila i un recorregut  pel nucli urbà històric i pel no tan històric, fins baixar fins el mar,  tornar i acabar  a  Sant Ramon. Paga la pena acceptar  l’oferiment del Josep i anar amb el llibre a la  mà i passejar per Viladecans amb ulls de primera vegada, com un turista en una ciutat estrangera.   

És que, a més a més, el Josep escriu molt bé i descriu encara millor. En companyia  d’unes fotografies excel·lents, el seu text és precís en les descripcions com els naturalistes del segle XVIII quan portaven noves de terres, animals i herbes desconegudes. Ell il·lustra sobre torres de barons,  palaus modernistes amb intriga d’herència, cases de maçons, o sobre el perquè el carrer Major és tan poc major. Indica qui es qui, on és cada lloc, cada camp, cada finestra, com  qui dibuixa el mapa d’un tresor abans de salpar per tornar vint anys després. La veu del narrador no és desinteressada, és una veu interessada i curiosa que sovint s’aparta del camí i ens explica coses i més coses, des de l’herència Modolell a què tenen en comú  xupets i aljibes.      

Viladecans, els llocs i les històries  reivindica vint-i cinc llocs i la memòria dels noms. Els noms es perden com es perden les pedres, però de més ràpida extinció, perquè la seva erosió és l’oblit. Lligadas explica quan les cases dels carrers tenien el nom del propietari i proposa fer memòria amb una placa. Ara només tenen nom les botigues. Com que som tants, practiquem el desconeixement i amaguem les nostres vides en l’ordre sense significat del número. Lligadas ens pregunta si és vici o virtut posar noms als carrers que ja el tenien, com el carrer de l’Escaleta. Així com nosaltres bategem les habitacions de casa, la dels nens, la de la planxa, els noms populars els  posava la gent, gairebé per plebiscit. Eren noms que anaven per feina, de llocs, d’esdeveniments o de camins que portaven a algun lloc. El Josep suggereix que seria bo plantejar-se despullar les plaques de personatges i tornar el vell nom amb que la gent els anomenava espontàniament. El nom popular sempre té darrere una història de la terra, del lloc o de la gent, una pregunta o una resposta. 

El llibre és també una didàctica lliçó d’història local, amb una ecumènica, excel·lent i àmplia bibliografia sense complexos, muda demostració de que Viladecans comença a sumar xifres i lletres. És un llibre que jo recomanaria com a assignatura als instituts, però sobretot  com a manual ciutadà d’autoajuda, perquè és un bany d’autoestima que ajuda a esborrar la frontera de doble direcció, invisible i desconfiada, entre el Viladecans que pronuncia les dobles erres molt llargues i se sap el nom de pila de les cases, i el Viladecans que té les erres  i les arrels curtes, perquè  amb el temps es faran llargues.

    

José Luis Atienza

Podeu trobar d'altres llibres sobre Viladecans a la secció de Col·lecció local de la Biblioteca. Feu una ullada!

EL LLIBRE DEL MES: Crónicas de Jerusalén, de Guy Delisle

Guy Delisle és un autor de còmics canadenc que s'ha especialitzat amb els anys en llibres de viatges. L'any 2000 va publicar Shenzhen, còmic centrat en la seva estància a la ciutat Xina creada artificialment com a centre de probes de la immersió al capitalisme. Més tard editaria Pyongyang on relata la seva curiosa experiència a Corea del Nord i Cròniques birmanes. 

A Crónicas de Jerusalén ens mostra les seves experiències durant la seva estància a Jerusalen acompanyant a la seva dona, coordinadora de Metges sense fronteres. A la web Notodo.com trobem una ressenya del llibre que ens ajuda molt bé a fe-nos una idea de com és aquest còmic.

Cada nuevo cómic de Guy Delisle es como un programa de Españoles por el mundo o, en este caso, Canadienses por el mundo. Delisle, bien por su trabajo de dibujante de películas de animación o por a su pareja, miembro de Médicos Sin Fronteras, lleva años viajando a destinos más o menos exóticos. Estuvo en Pyongyang, la capital norcoreana, en China, en Myanmar y, ahora, en Israel. Crónicas de Jerusalén (Astiberri) es una excelente guía de viajes para aquellos que no se conforman con leer los tópicos de los lugares turísticos más típicos de la Ciudad Santa, sino que les gusta sumergirse en la realidad de un país. En este sentido, el autor canadiense es un excelente anfitrión; es el amigo que vive allí, que nos acoge en su casa y que nos acompaña durante toda nuestra visita.
Nos lleva, claro está, al Muro de las Lamentaciones, al Santo Sepulcro o al Monte de los Olivos. Pero también nos muestra el remanso de paz de una iglesia perdida, las interminables colas de los checkpoints, los eternos interrogatorios de los vuelos de las líneas aéreas israelíes o el omnipresente muro que rodea los territorios ocupados.
Pero Israel es mucho más. Son los territorios ocupados y los colonos, la difícil convivencia entre religiones, los atentados y la realidad de un país militarizado. Delisle no lo hace con el espíritu periodístico y crítico del dibujante Joe Sacco, conocido por sus cómic-reportajes, como Notas al pie de Gaza. El canadiense se aproxima desde la inquietud y el interés personal, muchas veces meramente turístico, tratando de ser lo más imparcial posible. Llega a hacer la misma excursión con un guía judío y otro musulmán para tener (y que el lector tenga) las dos versiones. Y nos lo presenta todo a modo de diario, de cuaderno de viaje, con un dibujo sencillo y amable que funciona a la perfección y mediante pequeñas anécdotas que, pieza a pieza, nos van desvelando la dura y compleja realidad del día a día en Oriente Medio. Un autor al que hay que seguir.

Manuel De la Cruz

30.12.11

Us recomanem tots aquets llibres. Es una manera d'apropar-se a d'altres països d'una manera menys convencional. Aqui podeu llegir un altre reportatge sobre aquest llibre i el seu autor.

EL LLIBRE DEL MES: Arrugas, de Paco Roca

Arrugas és una novel·la gràfica de Paco Roca publicada per Astiberri el novembre de 2007 i guanyadora del Premio Nacional de Cómic d'aquell any. L'obra, protagonitzada per un ancià amb Alzheimer que es internat en una residència, es va convertir en un inesperat best-seller del còmic en Espanya (va pels 50.000 exemplars venuts i la vuitena edició) i acaba de ser editat en català per la mateixa editorial, Astiberri.

Arrugas torna a ser actualitat perquè ha estat adaptat al cinema d'animació pel director Ignacio Ferreras i està en cartellera des del mes passat.També ha estat nominada pels premis Goya de cinema en la categoria de millor guió adaptat i millor pel·lícula d'animació.

Emilio, un antic executiu bancari, és internat en una residència d’ancians per la seva família després de patir una nova crisi d’Alzheimer. Allà, aprèn a conviure amb els seus nous companys –cada un amb un quadre “clínic” i un caràcter ben diferents– i els cuidadors que els atenen. L’Emilio s’endinsa en una rutina diària de cadència morosa amb horaris prefixats –prendre’s els medicaments, fer la migdiada, menjar, fer exercici, tornar-se’n al llit...– i en la seva lluita contra la malaltia per intentar conservar la memòria i evitar ser traslladat a l’última planta, la dels invàlids, compta amb l’ajut de l’Ernesto, el seu company d’habitació...

Paco Roca aborda a Arrugues temes delicats, fins ara escassament tractats en historieta, como són l’Alzheimer i la demència senil. I ho fa d’una manera intimista i sensible, amb algunes notes d’humor però sense caure en cap moment en la caricatura. A l’aire de versemblança que es respira en el relat hi ha contribuït un acurat treball de documentació. Paco Roca va començar a recopilar anècdotes dels pares i familiars ancians dels seus amics i va visitar residències d’ancians per saber com s’hi viu, un material de primera mà que li ha servit per estructurar una ficció consistent. El valencià Paco Roca és un dels autors de còmic més importants del panorama actual.
El programa de literatura Pagina2 de rtve li va dedicar un espai fa unes setmanes. El podeu veure aquí.

ELS LLIBRES DEL MES: Lectures per a aquestes festes de Nadal

Després d’una tardor carregada de novetats i hits editorials trobem una bona collita per escollir regals i autoregals de Nadal (o bé per passar una estona a la biblioteca i agafar en préstec alguna novel·la). Alguns diaris i revistes es dediquen a fer llistes de títols recomanats per aquestes dates abans d’oferir-nos, a inicis d’any, els rànquings dels millors títols del 2011. I com també ens agraden les llistes, destaquem alguns dels més rellevants i atractius que ja podeu trobar a la biblioteca.

CARLOS RUIZ ZAFÓN torna amb la tercera entrega de la saga sobre el Cementiri dels llibres oblidats que va començar amb L’ombra del vent i El joc de l’àngel. Amb la El prisionero del cielo ens porta a l’any 1957 amb la família Sempere i els seus amics celebrant el Nadal i el casament de Fermín Romero. De sobte l’ombra sinistra del passat hi irromp. Queda pendent pel 2014 el darrer llibre de la sèrie.

PATRICK ROTHFUSS . El Temor de un hombre sabio : crónica del asesino de reyes: segundo día. Dos anys després de la publicació de El nom del vent, tot un èxit literari que va convertir l'autor i la seva història en un fenòmen de culte en el gènere de la narrativa fantàstica. Fora de clixés i amb una gran qualitat, ens explica la història d'un personatge que esdevindrà mític. Es tracta de Kvothe, músic, captaire, lladre, estudiant, mag, heroi i assassí...

JAUME CABRÉ amb Jo confesso, una novel·la de novel·les, l’autor connecta la història d’una família barcelonina amb la gran tragèdia del segle XX: la mort de milers de persones als camps d’extermini. A través d’un violí fabulós, construït a Cremona per Lorenzo Storini, que deixa un rastre de sang. Gran èxit internacional de la literatura catalana.

FERRAN TORRENT. Ombres en la nit. Un Torrent bastant especial: la història d’un gitano valencià supervivent d’un camp de concentració alemany que entra a formar part de l’organització Nakam, que es dedica a liquidar nazis fugitius. Tot gira al voltant de les preocupacions de sempre de Torrent: la llibertat enfront de les consignes polítiques , l’acció directa contra les idees tàctiques, la venjança com a alternativa a la corrupció de la justícia, etc.

ARTURO PÉREZ REVERTE continua la sèrie del Capitán Alatriste amb el títol El puente de los asesinos . En aquesta ocasió porta al capità i els seus companys a la Itàlia del segle XVII, amb forta empremta espanyola, implicats en una conspiració per matar al dux de Venècia.

MICHEL HOUELLEBECQ, autor controvertit, ha publicat El mapa i el territorio títol amb el que la crítica el consagra. Es tracta de la història d’un fotògraf convertit de sobte en mite de l’art contemporani. s una narració molt complexa i original: l’autor compareix ahora com a criatura real, veu narradora i personatge de ficció.

KATE MORTON. El jardín olvidado. Historia magistralment composta com un cub de Rubik a través de dones de tres generacions. Comença amb l’abandonament d’una nena en un vaixell amb destinació a Austràlia en vigílies de la Primera Guerra Mundial. Una dona misteriosa promet tindre cura, però s’esvaneix en l’aire. Vint i un anys desprès aquella nena descobriex que és adoptada i emprèn la recerca de la seva identitat. Gran éxit entre lectors i crítica.

DAVID LEAVITT. El contable hindú. L’autor realitza una gran tasca d’investigació per escriure una història sobre el més gran geni matemàtic de tots els temps, Ramanujan, que alhora va ser un modest contable hindú. Y, amb la seva vida extraordinària, David Leavitt ha escrit una extraordinària novel·la.

LAURENT BINET. HHhH. Aquest llibre inclassificable, amb el que debuta el seu autor, és una mescla de document històric i interpretació ficcional . Es tracta de la reconstrucció de l’atemptat el 1942 a Praga contra el dirigent nazi més sanguinari, Reinhardt Heydrich, oficial de les SS i cap de seguretat del Tercer Reich. Mott ben rebut per crítica i públic.

JONATHAN FRANZEN. Libertad. En aquesta monumental novel·la, Franzen retrata minuciosament a una familia de l'Oest americà al llarg de varies dècades. Amb la prosa maestra d’aquest autor la història adquireix un caràcter universal. Aprofundint en la vida íntima d’uns personatges tan propers com identificables, la novel·la és una incisiva radiografía del nostre temps que ha suscitat l’admiració unánime de la crítica i els lectors de tots els països on s’ha publicat fins a data d’avui.

PETROS MARKARIS. Con el agua al cuello. Novel·la ambientada en la situació de crisi actual a Grècia, que l’autor analitza molt intel·ligentment. Un exbanquer milionari apareix decapitat a casa seva. Comencen la conjectures : revenja personal, racial, justícia tardana, i fins i tot es parla de terrorisme. Excel·lent.

Aquestes recomanacions, juntament amb moltes altres, les podeu trobar al Suplement Culturas del diari La Vanguardia, publicat el dimecres passat (14 de desembre).

Bona lectura!

LLIBRE DEL MES: "Imprescindibles de la música clàssica", de Michael Swift Michael

Aquest mes us recomanem un llibre molt útil per a les persones que no tenim gaires coneixements sobre música clàssica i no sabem com apropar-nos. És una molt bona guia que ens va portant d'una manera molt senzilla per les etapes, els estils, els compositors i les obres imprescindibles.

La història de la música clàssica és molt similar a la història de la civilització ocidental. Des del cant gregorià fins a Los Planetas, l'obra més coneguda de Gustav Holst, els grans temes de la música clàssica són un reflexe de l'època en la que van ser creats i dels instruments que els compositors van fer seus. Avui dia, aquestes obres són molt conegudes i utilitzades - en anuncis o com acompanyament musical- , però malgrat això, molta gent se sent intimidada per la seva aparent complexitat.
Aquest llibre vol apropar el llegat dels grans compositors renacentistes, barrocs, clàssics, romàntics i moderns. Un repàs a travès de la història acompanyat per un CD amb una selecció dels millors temes. Aqui en teniu una selecció que podreu escoltar clicant els enllaços.

Spem in Alium (Tallis)

Canon en re (Pachelbel)

Dido y Eneas. El lamento de Dido (Purcell)

Obertura de la Flauta mágica. Mozart

El lago de los cisnes, opus 20. (Tchaikovsky)

Los planetas. Cuarto movimiento. Júpiter, el portador de la alegría. (Holst)

EL LLIBRE DEL MES: "Los Garriris" de Mariscal

Hi va haver una època, molt abans de convertir-se en el pare de la mascota olímpica Cobi, en la qual Javier Mariscal dibuixava historietes per a publicacions com El Rollo Enmascarado i El Víbora. Aquí van créixer i van madurar Los Garriris, les aventures dels quals arriben ara, reunides en una antologia publicada per Sins Entido.

"Sóc dislèxic i de petit vaig tenir grans dificultats per aprendre a llegir i escriure. Vaig fer servir el dibuix per entendre el món que m'envoltava. Sempre m'han encantat els apunts: dibuixar un fruiter de la cuina, una sala d'estar, una finestra, la cama de la meva àvia...", assenyala Mariscal. "D'altra banda, sempre he practicat l'escriptura automàtica, dibuixar sense pensar en res, deixant que el bolígraf o el llapis vagin per davant del pensament. Així van néixer personatges com els Garriris, que són la meva versió psicodèlica de les creacions de Disney", afirma.

El títol del còmic, segons l'autor, es deu a un defecte en la parla que el va turmentar de petit. "Quan era petit no sabia pronunciar "gr" era incapaç de lligar els dos sons. En el seu lloc, jo deia "garriri, garriri"". "Tractava que no es notés, perquè semblava tonto: no sabia llegir ni escriure, i a sobre cometia errors amb la parla", assegura Mariscal.

El còmic va sortir l'any 1973, concretament a les pàgines d'El Rollo Enmascarado. Els protagonistes de la trama, Fermín, Piquer i Julián, són tres ratolins que viuen sense preocupacions ni aclaparaments. Reivindiquen l'hedonisme com a forma de vida, i el seu únic objectiu és gaudir d'un bon dia de platja o d'una nit molt llarga a la discoteca de moda. "Em deien per on havien d'anar les històries", afirma Mariscal.

Entre els seus referents en el món de la historieta assenyala Josep Coll, Robert Crumb, Saul Steinberg, George Herriman, Winsor McCay o E.C. Segar i el Pumby de José Sanchís. Un dels darrers treballs que ha publicat és la celebrada pel·lícula i còmic Chico i Rita amb el director de cinema Fernando Trueba.

Font: Diari de Girona

Novetats : Audiovisuals

Novetats fresques! Entre la música volem destacar els darrers treballs de Manel (10 milles per veure una bona armadura), Radiohead (The king of the limbs), REM (Collapse into now) o el cd doble amb els treballs imprescindibles Please please please i Think del mestre James Brown.

També us recomanem especialment un parelll de pel·lícules documentals. El primer és el testimoni de Pasqual Maragall a Bicicleta, cullera, poma, on ens mostra juntament amb la seva família i experts en medicina la seva lluita inicial (des del diagnòstic inicial i durant els 2 anys següents) la seva lluita amb la malaltia de l’Alzheimer. Un treball excepcional dirigit per Carles Bosch, dur però en certa manera esperanzador.

L’altre pel·lícula és la super producció Océanos, No és un documental més sobre el món submarí, és el definitiu: un recorregut per tots els mars del planeta, des de les llacunes tropicals i les plaques de glaç polars fins a les inexplorades profunditats submarines, on no hi arriba la llum solar. Jacques Perrin, que el 2002 ja va dirigir un altre documental notable, Nòmades del vent, se supera a si mateix. Els 50 milions d’euros que ha costat han estat ben empleats en una tecnologia que ha permès filmar els fons marins com no s’havia vist mai abans.

Aquí teniu la guia de novetats

Open publication - Free publishing - More 2011

LLIBRE DEL MES: 1Q84 (Llibres 1 i 2) de Haruki Murakami

Per fí s'ha publicat l'esperada traducció de 1Q84, l'obra de Murakami més esperada pels seus fidels seguidors. Ja teniu disponible a la biblioteca una novel·la que promet ser original, ambiciosa i de gran compromís moral. El que si podem assegurar és que aquest títol el podem agrupar amb les novel·les de caire més fantàstic de l'autor, com són Kafka a la platja o Crónica del pájaro que da cuerda al mundo. El títol fa referència a 1984 de George Orwell (la q en japonès es pronuncia com el número 9).

Amb aquesta novel·la Murakami ens obre de nou una esquerda entre dos mons per la que s'escolen involuntariament els seus protagonistes. I tal com diu Antonio Lozano al suplement Culturas de La Vanguardia del passat 2 de febrer "leer a Murakami es una experiencia transformadora, es adentrarse en un bosque, bajar a un pozo, pasear por un sueño, cavar una zanja... de cara a resolver conflictos internos"

En capítols alterns, ens explica la historia de Aomame i Tengo, que van tenir un moment d'estranya intimitat quan eren companys a l'escola vint anys enrera i sense haver-se tornat a veure, segueixen intrigats, units per un significat ocult que més tard desembocarà en uns succesos intrigants, en universos superposats. Un estil que farà les delícies de seguidors de sèries de com Perdidos, de la que Murakami es declara molt fan. Aquesta primera entrega recull els llibres 1 i 2, més endavant es publicarà el llibre 3 i ja es rumoreja que possiblement continuarà amb un quart llibre o una precuela. Continuarà...

EL LLIBRES DEL MES: "Històries de la història de Barcelona" i "Veus"

Aquest mes de febrer volem destacar un parell de llibres que ens han arribat darrerament i són molt recomanables.

Històries de la Història de Barcelona, de l’historiador Dani Cortijo, és un volum centrat, de moment, en la Barcelona Vella, l’actual districte de Ciutat Vella però que possiblement tingui continuitat (dependrà de l’acollida del públic). Amb aquest llibre l’autor vol demostrar que la història pot arribar a ser quelcom divertit i que a través d’ella podem aprendre coses sobre nosaltres mateixos i el nostre entorn, que és apta per a tots els públics. La col•lecció “Les altres Barcelones” neix amb el mateix esperit que va néixer un espai a internet del mateix autor, http://altresbarcelones.com/, premiat als Premis Blocs Catalunya 2009 per la categoria de cultura.
Sabíeu que el metre es va inventar a Barcelona i que la primera fotografia de l’Estat també es va fer aquí? Sabeu on s’amaguen les làpides hebrees o les marques de picapedrer a les parets de ciutat Vella?
Sabíeu que el “Barri Gòtic” és contemporani? Algú us ha parlat del despietat Charles d’Espagnac?
Coneixeu quins personatges populars estrafolaris, més enllà de la Monyos, voltaven pel centre de la ciutat entre finals del segle XIX i principis del XX?

Aqui teniu un llibre farcit d’històries inèdites, coses desconegudes de la ciutat. Ens ofereix també diversos mapes que ens guien pels trams ocults de les muralles romana i medieval que s’amaguen dins algunes botigues, restaurants i fins i tot pàrquings.

Veus és una antologia que reuneix textos de quaranta-un autors que escriuen en llengua catalana i venen d'una tradició comuna: la de Francesc Trabal, Caterina Albet, Mercè Rodoreda o Llorenç Villalonga. Però aquesta no està feta amb criteri acadèmic o vocació canònica, sinó que neix de la curiositat lectora de Lolita Bosch que ens proposa fer una immersió insòlita i poc freqüent en la nova narrativa catalana. L'escriptora ha seleccionat contes inèdits i publicats, fragments de novel·la, escriptors inèdits, la prosa d'alguns poetes, veus novíssimes, i d'altres que ja coneixem i estimem. Una cinquantena de textos d'autors menors de quaranta-cinc anys com Francesc Serés, Jordi LLvina, Anna Carreras, Jordi Puntí, Judit Pujadó, Albert Sánchez Piñol i una llarga llista de bons autors. Un recorregut atípic i original de la narrativa actual catalana.

Nous llibres disponibles per Nadal

Aquesta setmana trobareu a la biblioteca novetats de novel·la, narrativa, còmic i biografia. Aprofiteu aquests dies de desembre per descansar i gaudir del temps lliure i per què no, dels llibres. Aquí us presentem unes quantes recomanacions i la guia de novetats.

Cuentos completos de Thomas Mann, un volum que reuneix 32 textos breus de ficció del novel·lista i crític alemany. Els relats estan endreçats cronològicament, fet que permet seguir l'evolució artística de l'escriptor des de 1893 a 1953.

En la ciudad de oro y plata. Vint anys després de "De part de la princesa morta", Kenizé Mourad publica una història sobre la reialesa i la revolta d'una ciutat, Lucknow, sotmesa a la tutela britànica. Una aventura amb elements romàntics i històrics.

Contra el vent del nord, de Daniel Glattauer. És l'amor en temps del correu electrònic. Una novel·la lleugera i senzilla, per no pensar massa, d'entrada, però que a posteriori ens fa reflexionar sobre les relacions humanes virtuals, les fantasies, les aventures, la necessitat de trencar rutines, les dosis de clandestinitat i misteri que ens regalem.

Guia para viajeros inocentes, de Mark Twain, és un llibre de viatges que podem llegir com si fós una novel·la. L'any 1867 l'escriptor i periodista relata com a cronista la peripècia que va suposar participar en un dels primers viatges de turisme programat de la història, que el va portar de Nova York a Grècia i Orient Mitjà en un vapor.

I un parell de biografies:

Mi camino: la vida y la obra del padre del pensamiento complejo, d' Edgar Morin. El filòsof i activista cultural parla de les seves emocions i passions, de la seva experiència de la vida, en dues fases, la curiositat que li ha permés adquirir idees i coneixements, i els sentiments, que l'han permés amar i gaudir de l'amistat, la bellesa, l'alegria i la tristesa.

Converses amb mi mateix de Nelson Mandela, que ens ofereix l’oportunitat de conèixer el seu arxiu personal, a través del qual ens arriba una visió sense precedents d’una vida extraordinària: des de les cartes que va escriure durant les hores més fosques del seu empresonament fins als seus diaris de viatges durant les lluites antiapartheid a principis dels anys seixanta.

Open publication - Free publishing - More relats viatges

Pel·lícules. Novetats Novembre (I)

Aquesta setmana us oferim un bon grapat de pel·lícules noves. Es tracta de clàssics de tot tipus, que completen la col·lecció de la biblioteca, i algunes pel·lícules més actuals. Totes són molt recomanables però us volem destacar tres

BLADE RUNNER. Ridley Scott. (1982) El montaje final (2007)

És el clàssic modern per excel·lència de la ciència ficció. Ho és per l'ambientació assolida amb els seus efectes especials i per avançar-se a en el plantejament de temes i preocupacions fonamentals del segle XXI com la superpoblació, la globalització o el canvi climàtic. Està basada en la novel·la Els androides somien amb xais elèctrics? de Philip K. Dick.
Vint i cinc anys després de la seva estrena i després revissar-la quatre vegades, sir Ridley Scott es va donar per satisfet amb un últim montatge (en principi).

Amb aquesta nova edició del nou muntatge trobem un llibre amb fotografies, story boards i 2 dvd. El primer dvd és la pel·lícula, que aporta algunes petites innovacions respecte a l’anterior muntatge del 1982 (s’ha millorat la imatge incloent nous efectes especials i una escena inèdita: el somni metafòric de l’unicorni que té el protagonista). El segon dvd inclou el documental “Dangerous days”, el “documental definitiu” sobre la complexa realització i l’intens llegat dey el intenso legado de Blade Runner. Realitzat a partir de més de 80 entrevistes al personal involucrat a la realització del film i a reconeguts cineastes i hores de materials original mai vist sobre com es va fer la pel·lícula.

EL CLUB DE LA LUCHA. David Fincher. (1999)
“Con El Club de la Lucha, David Fincher logró la perfecta traducción visual del estilo paranoide, fracturado y avasallador de Chuck Palahniuk: una película con madera de manifiesto nihilista, vómito feroz y satírico de un malestar generacional. No solo atrapó el espíritu de su época: iluminó lo que estaba por venir” Així ho expresa el crític de cinema Jordi Costa.
Basada en el la primera novel·la de Palhaniuk tamé s’ha convertit en un film de culte tot i que va rebre moltes crítiques per plantejar algunes qüestions morals. O t'agrada o la detestes...

CEREZOS EN FLOR. Doris Dorrië. (2008)
Cerezos en flor és una pel·lícula d’una de les directores de cinema més pretigioses alemanyes, Doris Dorrie. Molt poètica i a vegades contemplativa, recull moltes influències de Contes de Tokyio de Yasujiro Ozu, en especial a la seva primera meitat, pel tema de les relacions pares-fills, dels seus encontres i desencontres. A la segona part de la pel·lícula Dorrie ens porta a la ciutat de Tòkio on ens mostrarà la soledat del seu personatge central i el dol per la pérdua d’un esser estimat amb el rerafons d’imatges de gran bellesa, com els cirerers en flor, la dansa butoh, el Monte Fuji, etc. Molt recomanable.

Open publication - Free publishing - More primera

EL LLIBRE DEL MES: "Los Soprano forever. Antimanual de una serie de culto"

Los Soprano és una sèrie de culte, una fita en la història de la televisió. L'èxit d'audiència i crítica va trencar esquemes al seu moment. La trama gira al voltant d'un mafiòs de Nova Jersey, Tony Soprano (James Gandolfini), i les dificultats que ha d'afrontar tant amb la seva família com amb l'organització criminal que dirigeix. La sèrie també es centra en els personatges propers a Tony, especialment en la seva dona, el seu cosí i protegit i la seva psiquiatra, amb la que segueix teràpia.

Los Soprano forever recull vuit assaigs de diferents autors (professors universitaris de filsofia, escriptors..) que als seus escrits no perden mai de vista la sèrie però la utilitzen com a trampolí per tal de reflexionar sobre temes culturals, artístics, psicològics, sociològics i filosòfics.
Per exemple, els problemes morals que planteja una obra en la que el protagonista és un mafiós sense cap escrupul que ens sedueix i ens fascina, són explorats per Noël Carrol a “Tony Soprano y nuestra simpatía por el diablo” i per Iván de los Ríos a “Mitología y desencanto. Una introducción a Tony Soprano”. Cap altra sèrie americana ha tingut mai a un protagonista tant poderòs. A dos metros bajo tierra, The Wire, Lost o Madmen són explícitament corals: el pes que asumeix Tony Soprano a la sèrie no recau en cap actor d'aquestes sèries. L'actor James Gandolfini provoca un gran magnetisme amb la seva interpretació i un guió exquisit.

Un llibre interessant, sobretot pels fans de la sèrie. Si no l'has vist, a què esperes...

EL LLIBRE DEL MES: "Set dies de juliol", de Jordi Sierra i Fabra

Set dies de juliol és la segona entrega de la trilogia policíaca de Jordi Sierra i Fabra va començar amb Quatre dies de gener. Continua la història amb Miquel Mascarell, l’últim policia de la Barcelona republicana que surt en llibertat després de ser indultat de la pena de mort i d’haver passat uns anys empresonat al Valle de los Caídos. En tornar a casa troba una ciutat gairebé desconeguda, on no li queda res ni ningú. El seu instint de policia es posa en acció quan rep un misteriós sobre amb una fotografia, diners i una adreça. Al llarg d’una setmana descobrirà els nous camins que la dictadura està traçant a Barcelona i a Espanya: l’estraperlo i la gran riquesa que proporciona als vencedors, la fam i la misèria sepultant encara els vençuts. Amb una recreació de l’ambient de la ciutat i l’època fidel i detallada, Set dies de juliol és una novel•la que ens parla de la condició humana portada al límit, i també de la seva resistència i de l’eterna esperança que l’anima.

"Era una Barcelona gris", ha resumit l'escriptor, que d'aquella època, en què era un nen, només recorda que no hi havia colors. Per compondre el relat es va ajudar, abans que res, del seu amic i escriptor Francisco González Ledesma, ja que segons la seva opinió, no abunda la literatura sobre l'època.

L'autor és especialment bel·ligerant a l'hora de recuperar la memòria històrica, una missió que en la seva faceta d'escriptor juvenil va portar a terme a Els focs de la memòria, un llibre sobre les 90.000 persones que encara avui segueixen enterrades en fosses comunes i cunetes.

Jordi Sierra i Fabra és un dels nostres escriptors més prolífics. Ja porta publicats 370 llibres entre narrativa juvenil, potser la seva vessant més coneguda, narrativa infantil, novel·la, biografia, etc. Té diversos clubs de fans i una fundació a Colòmbia que ajuda els nous talents. Ha rebut moltíssims premis, darrerament el Premi Vaixell de Vapor per Història d'un segon, i ja té escrita la novel·la que tancarà la trilogia protagonitzada per Miquel Mascarell, Cinc dies d'octubre.