EL LLIBRE DEL MES: "Set dies de juliol", de Jordi Sierra i Fabra

Set dies de juliol és la segona entrega de la trilogia policíaca de Jordi Sierra i Fabra va començar amb Quatre dies de gener. Continua la història amb Miquel Mascarell, l’últim policia de la Barcelona republicana que surt en llibertat després de ser indultat de la pena de mort i d’haver passat uns anys empresonat al Valle de los Caídos. En tornar a casa troba una ciutat gairebé desconeguda, on no li queda res ni ningú. El seu instint de policia es posa en acció quan rep un misteriós sobre amb una fotografia, diners i una adreça. Al llarg d’una setmana descobrirà els nous camins que la dictadura està traçant a Barcelona i a Espanya: l’estraperlo i la gran riquesa que proporciona als vencedors, la fam i la misèria sepultant encara els vençuts. Amb una recreació de l’ambient de la ciutat i l’època fidel i detallada, Set dies de juliol és una novel•la que ens parla de la condició humana portada al límit, i també de la seva resistència i de l’eterna esperança que l’anima.

"Era una Barcelona gris", ha resumit l'escriptor, que d'aquella època, en què era un nen, només recorda que no hi havia colors. Per compondre el relat es va ajudar, abans que res, del seu amic i escriptor Francisco González Ledesma, ja que segons la seva opinió, no abunda la literatura sobre l'època.

L'autor és especialment bel·ligerant a l'hora de recuperar la memòria històrica, una missió que en la seva faceta d'escriptor juvenil va portar a terme a Els focs de la memòria, un llibre sobre les 90.000 persones que encara avui segueixen enterrades en fosses comunes i cunetes.

Jordi Sierra i Fabra és un dels nostres escriptors més prolífics. Ja porta publicats 370 llibres entre narrativa juvenil, potser la seva vessant més coneguda, narrativa infantil, novel·la, biografia, etc. Té diversos clubs de fans i una fundació a Colòmbia que ajuda els nous talents. Ha rebut moltíssims premis, darrerament el Premi Vaixell de Vapor per Història d'un segon, i ja té escrita la novel·la que tancarà la trilogia protagonitzada per Miquel Mascarell, Cinc dies d'octubre.

I Concurs de Microrrelatos Lorenzo Silva

L'Associació cultural i artística ANCEO en col·laboració amb l'Ajuntament de Viladecans, la Biblioteca i el Centre de Recursos per a joves de Can Xic, convoca el I Concurs Internacional de Microrrelats Lorenzo Silva.

L'objectiu d'aquest concurs és promoure la literatura, fomentar la cultura i poder donar a conèixer a nous escriptors. El textos són de tema lliure, en català o en castellà i amb una extensió màxima de 5 línies. Per a més informació consulteu les bases del concurs:

Open publication - Free publishing - More silva

Ricard Mas ens oferirà la conferència 'El noi del pijama de ratlles : ficcions de la shoa' el 10 de setembre a les 18.30h.

La shoa, o intent d'extermini de la raça jueva per part de l'Alemanya nazi, ha estat explicada a través de ficcions que abarquen des de la literatura fins al cinema, tot passant per l'art. Aquesta conferència és una aproximació a les diferents representacions artístiques que s'han fet al llarg de la història sobre el fet dramàtic del genocidi del 1945. És oberta a tothom.

Ricard Mas (Sabadell, 1966) és historiador, crític d'art i comissari d'exposicions. Llicenciat el 1989 en Història de l'Art per la Universitat Autònoma, ha treballat com a assistent d'investigació amb Rafael Santos Torroella (1990-1997). En l'actualitat és free-lance. Ha escrit, entre d'altres, els llibres Qui no anuncia no ven. Els artistes catalans i la publicitat, Univers Dalí i La pintura española contemporánea. Col·labora periòdicament amb el diari AVUI, el setmanari El Temps, la revista Descubrir el Arte entre d'altres.

Conferència dintre del cicle : 'Altres literatures..' del què també formen part : 'Literatures : mirades a altres continents', dia 14 de juliol, a les 18.30h i 'Triangle Lila : personatges femenins a al literatura de postguerra' dia 11 de novembre a les 18.30h . Activitat dintre de la Campanya 'Tot l'Any Lectura'.

MAUS. Exposició sobre la novel·la gràfica de Spiegelman el 25 d'agost a la biblioteca.

L'exposició tracta de la novel·la gràfica d' Art Spiegelman Maus. Relat d'un supervivent, publicada a Nova York entre el 1986 i el 1991 i única obra no periodística guanyadora del premi Pulitzer (1992).

Art Spiegelman narra la història real de son pare, Vladek Spiegelman, jueu polonès, durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta no ens oculta detalls inconvenients, la qual cosa, en la pràctica, fa més humans i "reals" els seus protagonistes. Els personatges del còmic són animals antropomòrfics: ratolins per a representar els jueus (Maus significa ratolí en alemany), gats per als alemanys, porcs per als polonesos, granotes per als francesos, cérvols per als suecs i gossos per als nord-americans. L'elecció és deliberada, una metàfora sobre la ratera en què es va convertir la Polònia ocupada per als jueus, i com es van sentir traïts per la resta dels polonesos.

L'exposició compta amb la direcció artística dels autors Pere Joan i Max. Està produïda per Inrevés Edicions i la Subdirecció General de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.
Del 25 d'agost al 26 de setembre a la sala d'actes.

Literatures d'altres continents. Lectures recomanades per Anna Soler-Pont

El passat 14 de juliol ens va visitar Anna Soler-Pont, filòloga i agent litarària fundadora de l'agència literària Pontas. L'agència també es dedica a projectes cinematogràfics i de televisió. Representen internacionalment a una selecció variada d'autors autors i autores d'arreu del món.

L'Anna ens va explicar com un viatge a El Cairo, l'octubre del 1991, va marcar totalment la seva trajectòria professional: va conèixer personalment a l'escriptor i Premi Nobel de Literatura Naguib Mahfouz i també a un grup d'escriptores egipcies que li van demanar que representès les seves novel·les i aconseguís que fossin traduïdes a diferents llengües a Europa. Tot això li va servir per descobrir la figura de l'agent literari, connexió estre autors i editorials, i en aquest cas pont entre diferents cultures. Així va començar la seva trajectòria autodidacta com agent literaria als 24 anys.

L'interès generalitzat de les editorials i els medis de comunicació per les obres d'autors d'altres continents va incrementar-se amb l'entrega de premis Nobel de literatura a autors com Mahfouz (Egipte, 1988), Nadine Gordimer (Sudàfrica, 1991), Kenzaburo Oé (Japó, 1994) o Coetzee Sudàfrica, 2003). Fins a finals dels anys 80 aquests guardons estaven reservats a autors "homes, blancs i occidentals". Actualment amb la globalizació i les tecnologies tots aquests processos de traducció, edició, etc. s'han agilitzat.

Aquí teniu un llistat de lectures que ens va recomanar Anna Soler sota el títol Algunes idees per recórrer continents a través de la literatura

Mon àrab
Lleó l'Africà, d'Amin Maalouf
El callejón de los milagros, de Naguib Mahfouz
Mujeres de arena y mirra, de Hanan al-Shaykh
Sueños en el umbral, de Fatima Mernissi
La nit sagrada, de Tahar Ben Jalloun

Àfrica Subsahariana
L'edat de ferro, de J.M. Coetzee
Todo se desmorona, de Chinua Achebe
Al·là no està obligat, d'Ahmadou Kourouma
Secretos, de Nuruddin

Àsia
El déu de les coses petites, de Arundhati Roy
Balzac i la petita costurera xinesa, de Dai Sijie
La noia de la costa, de Pramoedya Ananta Toer
Shangai Baby, de Wei Hui
El caçador d'estels i Mils sols esplèndids, de Khaled Hosseini
Tokio Blues, d'Haruki Murakami

Oceania
Eucaliptus, de Murray Bail
En las antípodas, de Bill Bryson

Novel·les de creuament de cultures
L'últim patriarca, de Najat El Hachmi
El port de les aromes, John Lanchester
El coleccionista de mundos, d'Ilija Trojanow
De part de la princesa morta, de Kenizé Mourad
Rastres de sàndal, Asha Miró i Anna Soler-Pont

Lectura romàntica o lectura eròtica?

A la Biblioteca de Viladecans trobareu una selecció de novel.la romàntica amb novetats a partir de l´any 2009 com l´últim llibre del Federico Moccia, tot un fenòmen de la literatura romàntica juvenil a Itàlia o títols a l´estil Crepúsculo: vampirs i amor, com Eternitat d´Alyson Noël o Amante eterno de J.R.Ward.

També trobareu llibres del gènere “Chick lit”, en argot americà “chick” és noia i “lit” literatura. Es tracta d´una literatura adreçada a dones joves, modernes i , generalment solteres, que ha gaudit d´un èxit especial en els darrers anys. Escrita amb humor i una aparent superficialitat, tracta temes d´interès per a la dona moderna: les relacions de parella, l´amistat, la competitivitat a la feina, la maternitat....Un exemple molt conegut és la Bridget Jones o les protagonistes de la sèrie de TV “Sexo en Nueva York”.

I si el que voleu és llegir a les romàntiques “de sempre”: Danielle Steel, Rosamunde Pilcher, Victoria Holt o Johanna Lindsey, us esperen.

Aquest any us proposem una lectura “més apassionada”: hem sel·leccionat títols de novel·la eròtica que, de segur, us faran passar un estiu excitant. Alguns exemples són: Las edades de Lulú d´Almudena Grandes, Cara d´àngel de Jordi Coca, Pell de Pruna de Joan Olivares, així com alguns llibres sobre sexualitat amb autors tan coneguts com la Lorena Berdún, i el seu llibre ¿Qué nos pasa en la cama?

Trobareu aquesta selecció al vestíbul de la biblioteca. Gaudiu-ne!

Quatre contes a tenir en compte

No sabeu quins contes llegir aquestes vacances? Des d'aquest petit racó us recomanem quatre lectures pels més petits

Carles Sala. Bona nit, Júlia. Barcelona: La Galera, 2009.

Tracta d’una nena que es diu Júlia que està aïllada en un hospital. Allà coneixerà el secret d'en Bru, un nen que quan la Júlia arriba a l’hospital, ja hi és, i que té un problema...Descobriu el secret.

Eulàlia Canal. Sota el coixí una porta. Barcelona: Baula, 2010.

El protagonista d’aquest conte és un nen que té por quan se’n va a dormir, i el silenci de la nit i la imaginació li juguen males passades.Un llibre amb belles il·lustracions per treballar les pors infantils i ajudar els nens a guardar els seus somnis.

Thierry Laval. Digues on és. Barcelona: Cruïlla, 2010.

Un llibre amb un format atractiu per divertir-se aprenent. Amb unes il·lustracions que ens acosten al còmic, els infants podfen aprendre cercant personatges de la kitologia, dels contes, de les llegendes, de la fantasía i de la ciència-ficció.

Cécile de Visscher. Mimí i la girafa blava. Barcelona: Salvatella, 2008. Col·lecció em vols conèixer?

El tema de la discapacitat és poc present a molts àmbits i el món de la literatura infantil no n’és una excepció. El conte que us presentem, però, va dirigit a aquells infants que tenen a acaben de tenir un germanet amb discapaciats greus: com a la Mimí, que li ha nascut un germà diferent, de color blau, que no juga i que els seus amics de la selva rebutgen per estrany. De la sorpresa, vergonya i ràbia inicials de la Mimí pasarem a la capacitat familiar d’integrar i crear espais de complicitat i gaudi.
Mimí i la girafa blava és un recurs eficaç per a pares i educadors i una finestra oberta des de la qual es convida els nens a expressar què senten davant la discapacitat d’un germà.